No ens deixem endur per la por!

Des dels inicis dels temps; els governs, règims, monarquies i representacions dels poder en general han utilitzat la por en benefici propi.

Durant els moments de crisi o estats d'emergència, els poderosos han fet ús de la por infligida al poble per a poder fer polítiques que d'altre manera haguessin sigut impossibles d'implantar. Això es deu al fet de que en un moment de crisi o emergència, les persones és preocupen més pel seu aliment i subsistència diaris que no pas per vetllar pels seus interessos i drets, això és totalment lògic, però permet que durant aquests períodes de temps, hi pugui haver un retrosses a nivell de drets i  llibertats  que han costat molts anys i lluites d'aconseguir.

La por es pot infligir en tres estats de shock:

 - El primer, és el de la guerra o desastre, el factor desencadenant de l'estat d'emergència o crisi.

- El segon,  és el del shock econòmic. Aprofitant el moment de crisi i desencís de la població es prenen mesures que destrossen a la gent del poble i afavoreixen a minories oligàrquiques. A tall d'exemple, Gorbachov a la Unió Soviètica va practicar un capitalisme d'amics, ja que va privatitzar moltes empreses públiques a preus irrisoris enriquint una minoria oligàrquica, mentre la gran part de la població estava en la pobresa.

- El tercer, és l'estat d'implantació forçosa. Si les mesures econòmiques desperten un malestar a la gran part de la societat i aquesta es mostra contrària. Els governs i règims, usen la violència i tots els recursos disponibles per tal d'acabar amb els moviments reivindicatius. Com a exemple, Pinochet i Videla van fer desaparèixer milers d'opositors al règim just després de la pressa de poder, torturant-los i matant-los.

En conclusió, podríem extreure que encara que ens trobem en uns moments de crisi actualment, no podem permetre que mitjançant la  por, perdem les nostres llibertats i drets adquirits.

Mentre que; els governs continuïn rescatant bancs i deixen impunes als seus gestors que han cobrat primes per portar entitats rescatades a la ruïna, polítics corruptes que han sortit impunes o han estat indultats de casos judicials i han tornat a exercir, malversacions de diners a tort i a dret com l'aeroport de Castelló que encara no hi ha volat cap avió, i tantes altres qüestions injustificables que escoltem cada dia als diaris.

Hiperconectats o solitaris?

Avui en dia, esperem més de la tecnologia que dels altres? 

El mon tecnològic i virtual ens ofereix tres il·lusions que mouen moltes persones a una dependència tecnològica: 

-  No volem estar mai sols; el concepte de saber estar sol, està infravalorat actualment, la capacitat de poder estar tranquil·lament sol és molt important. La gran majoria de persones quan estan sols tenen la necessitat d'agafar el seu smartphone i comença a xatejar, fer ús de les xarxes socials etc...

- Tenim la sensació que en la vida real no ens escolten, i per això, ens sentim atrets per la idea de que en el món virtual podrem difondre els nostres pensaments automàticament a moltes persones.

-  I per últim, ens permet centrar la nostre atenció allà on volem; és a dir, ens permet evadir-nos de la realitat. 

Així mateix, el fet de xatejar i no pas parlar, ens permet mostrar-nos tal i com nosaltres volem mostrar-nos, amb això vull dir que mentre xatejes, pots esborrar i reeditar tants cops com vulguis: en canvi,  en mig d'una conversa verbal, no pots pas controlar tot el que dius. 

En conclusió, hi ha d'haver un canvi en el paradigma mental de la nostre societat. És temps de tornar a parlar els uns amb els altres. Hem d'aprendre a estar sols, perquè la solitud ben entesa, t'aporta moments de reflexió i calma necessaris, ja que sinó, només sabran com estar hiperconectatdament solitaris. 

Això sí, no us penseu pas que vaig en contra de la tecnologia, ben al contrari. La tecnologia és una de les majors i més versàtils coses que hi ha, ben usada, podem fer-la servir per enriquir el nostre dia a dia i millorar-nos. Però, d'altra banda, també pot ser la llavor d'una societat futura on la parla i interacció entre humans passi a ser cosa del passat.