"Me voy que estoy un poquillo cansado"

Aquesta és l'última excusa que ha utilitzat el president del govern Espanyol, per tal de no fer front als periodistes.

Però, jo li vull dir al president Rajoy que els ciutadans estem cansats, molt cansats. Que en un país on el propi govern està esquitxat per casos de corrupció i el president evadeixi als periodistes i aposti per fugir d'estudi; són gestos que li resten credibilitat al ja malmès govern.



per @Popicinio de Flickr

Perquè, en primer lloc, cal recordar que a Espanya hi ha una taxa d'atur del 26,10%. Aquesta elevada xifra, és una olla a pressió social que està a punt d'esclatar. En aquesta tònica, és important recalcar que hi ha molta gent que ja no té res a perdre, i això és el més perillós que hi ha per al status quo.

En aquesta continua desfilada de corruptes impunes i d'explicacions inexistents cal preguntar-se fins quan hem d'aguantar aquest sistema oligàrquic. És hora d'una regeneració política de veritat, d'acabar amb el bipartidisme i la corrupció, de democràcia directa.

Finalment, en la meva humil opinió i aprofitant l'ocasió , crec que el President Mas ha fet molt bé de convocar la cimera per a la regeneració democràtica a Catalunya, sempre i quan es transformi en accions concretes.

Qüestió d'educació

Ahir es va emetre el programa "Salvados" sobre el sistema educatiu Espanyol i el Finès. És a partir d'aquest programa, que hem plantejo quin és el perquè del nostre malmès sistema educatiu.

En primer lloc, un poble educat no tolera ni corruptes ni incompetents, com és el cas de Finlàndia, on el conjunt de valors en la societat exigeixen transparència, professionalitat i vocació al servei públic.  

En canvi, Espanya té una classe dirigent plena de corruptes i incompetents; encarregada, entre altres coses, de regular tots els afers educatius.

Perquè cal recalcar, que les reiteratives reformes educatives no han anat sempre encaminades a una millora del sistema, sinó que en nombroses ocasions, han sigut simples canvis motivats pels interessos polítics.

Així mateix, al reflexionar hom veu que els corruptes que estan al poder els hi interessa una població apàtica a  nivell polític i social, que s'acontenti amb futbol i feina (pà i circ), que no es qüestioni perquès, el perquè del sistema oligàrquic que impera, el perquè del nepotisme generalitzat, el perquè de la falta de transparència....

D'altra banda, la Democràcia només funciona en societats educades no només a nivell conceptual, sinó en valors. En valors democràtics que els permetin auto-governar-se a través de representants polítics amb vocació pública i sentit de la comunitat.

Finalment, caldria reflexionar sobre les oportunitats que ens brindaria la independència de Catalunya per tal de modificar aquest sistema; transformant l'educació en una qüestió d'Estat amb consens polític i encaminar-nos cap a una societat millor. 

Noocràcia

Noocràcia, govern dels savis; paraula encunyada en l'antiga Grècia i de molta transcendència en l'actualitat.

El nepotisme polític actual ha acabat desenganyant als ciutadans i ciutadanes d'aquest país on veuen com la corrupció és constant i estesa.

El nostre sistema polític se sustenta en el nepotisme, la política de col·locació per dit. Un exemple n'és l'absurditat de tenir 135 diputats al parlament si no  hi ha una democràcia directa; perquè per tal de seguir el que diuen les cúpules dels partits i acatar la disciplina de vot no ens en calen tants.

D'altra banda, la major part dels partits polítics es financen a través de grans empreses o bancs que després fan condonacions a canvi de tractes de favor. Així doncs, des de que els hi han deixat diners tens les mans lligades i passen d'estar al servei del seu país al servei dels qui els hi han deixat els diners; l'establishment que té control sobre els partits polítics se sustenta en l'indiferència ciutadana. 

És per això que els ciutadans i ciutadans, ara més que mai, hem d'exigir una Noocràcia. Perquè d'aquesta crisi de valors només en sortirem amb moviments civils que reclamin el què és nostre: la sobirania del poble,  la plena dedicació i servei de la classe política al país i als seus ciutadans, la democràcia directa i la total transparència.