Indignant!

Després d'una jornada de vaga com ahir, on milers de persones van sortir a mostrar la seva indignació no només amb la reforma laboral (que és un motiu que per si sol ja seria de pes) sinó que també hi ha molta gent que està desencisada per la contínua decepció i desconfiança envers una classe política cada cop més rovellada i més penosa.

Quan obres un diari i veus com parlen de noves retallades, més impostos, la nul·la capacitat d'invertir on toca com pot ser el cas del corredor mediterrani, aprovat per la UE , però que el govern Espanyol està encaparrat a no fer ja que diu que generaria una situació de desigualtat envers altres comunitats d'Espanya tot i ser una infrastructura necessària i molt útil, no, sinó que es dediquen a comprar la xarxa de carreteres de Madrid en estat ruinós per 5.000 milions d'euros havent de retallar 64.000 milions en estat del benestar.

Si senyor això si que és bona gestió i sentit comú !! Però és que a sobre, a la següent pàgina, et trobes amb cinquanta mil casos de corrupció en que surten impunes dels tribunals.

Com es pot demanar a la població d'un País que faci els esforços més grans de la seva història si hi  ha un espoli sistemàtic de les arques de l'estat i una gestió desastrosa.

Així no anem enlloc, el poble ha de fer-se sentir!! Fer notar als polítics que el seu poder i trona estan sostingudes pel poble.

CRISIS

Crisi crisi crisi, això és el que sentim i veiem dia rere dia als nostres medis.

Però realment , la paraula crisi no ha de tenir una connotació negativa, en grec, crisis significa canvi i canvi implica sortir de la zona de confort en que estem establits i això és incòmode per a tothom; estats, empreses, famílies i persones en la individualitat.

Hi ha molts tipus de crisis; crisis nervioses, espirituals, econòmiques, familiars, personals etc... Però realment, encara que ara per ara estiguem immersos en una gran crisi econòmica, també tenim una crisi encara més important i transcendent a nivell d’un futur i d’un present. Aquesta crisi, és la crisi de valors que patim les generacions actuals i les posteriors.

Des del crack del 29 del segle passat, hi ha hagut diverses crisi econòmiques però mai tan importants i no tan profundes com l’actual.

Per tant, permeteu-me fer una petita sinopsis de la nostra famosa crisi econòmica. 

Després de molts anys de sobre endeutament generalitzat, el deute, passa factura ara als governs, empreses i famílies. En els últims 13 anys les famílies, els estats i les empreses han viscut de crèdit estirant més el braç que la màniga. Ara estem apropant-nos a un col·lapse.

 L’any passat el govern Espanyol, desorientat, va anar a la city per mantenir reunions amb els inversors, banquers i assessors com ho havien de fer per reduir el diferencial.

A partir del 2008, els creditors van veure que tothom s’havia endeutat massa i que potser no podrien tornar tots els diners. La por va envair els mercats i la prima de risc es va disparar. El mercat del deute va passar de ser un mercat segur a un mercat d’especuladors.

Això implica, que els governs de tot el món estan desorientats i sense saber que fer envers les tempestes bursàtils.

Però ara parlem, de la crisi de valors, la gran oblidada. Valors com l’esforç, la constància o l’emprenedoria s’estan perdent entre les generacions més joves.

Fins fa poc, un paleta cobrava més que un metge i per tant, els joves meravellats per la bombolla immobiliària, van decidir que perquè trencar-se les banyes estudiant una carrera universitària si ficant-se en el mon de la construcció podrien cobrar igual que un llicenciat.

Aquesta situació va comportar que l’índex d’abandonament escolar fos molt elevat i de fet, des de fa dècades, l’índex d’abandonament escolar Espanyol és un dels pitjors a nivell Europeu.

Si no tenim estudiants i joves motivats per el que fan, encara que vulguin fer graus o batxillerats, han de fer el que fan perquè els impulsa i els motiva i no pas per la manca d’esforç.

Els joves d'avui hem de trobar els incentius que ens permetin avançar i millorar la societat. Incentius basats en l'esforç, en la imaginació, en la solidaritat, en la capacitat d'innovar i sobretot en la il·lusió pel futur. Un futur que pot semblar incert, però que depèn de nosaltres. Hem de ser positius i pensar, que encara que ens sembli que no podem fer-hi res... Si que podem!