Moments

Si la vida és un instant i sabem que té un final segur, perquè ens permetem el luxe de no viure-la? 

Sovint, massa sovint, no vivim el present pensant en el futur i lamentat-nos del passat. És aquest sentiment de pressa, el què ens impedeix realment gaudir de la vida? 

Però què és el que realment busquem tots en la vida? Amor, felicitat, diners, reconeixement ... ?

Jo personalment, crec en els moments. Crec que tota vida mereix ser espremuda al màxim. I és que al cap i a la fi, que resta en la nostra memòria? Moments, moments màgics, tristos, alegres, intensos. 

Un naixement, una mort, un petó, una abraçada, una paraula, una mirada, una cançó. Són aquests petits instants, els que marquen la diferència, els que fan del dia a dia un dia singular. I és que no sabem si demà hi serem. 

Carpe diem. 

Qüestió de llibertats

Ja que avui, hi ha tornat a haver una vaga general a Espanya, m'agradaria exposar el meu punt de vista sobre aquests moviments. 

En primer lloc, crec que els sindicats i les vagues són essencials per una societat democràtica. És cert que hi ha vegades que els treballadors/es han de donar un toc d'atenció a la classe dirigent exercint el seu dret a vaga. 

Ara bé, el que no és propi d'una societat moderna i democràtica, són els piquets "informatius" que es dediquen principalment a coaccionar a botiguers, treballadors i autònoms. 

Aquests, son hipòcrites, ja que ells/es estan exercint el seu dret a vaga de manera lliure i a la vegada, volen obligar a persones que, lliurement, han optat pel seu dret a treballar a no fer-ho. 

Crec que una frase que encaixa molt bé és "Les teves llibertat acaben on comencen les dels altres" així doncs, siguem racionals i siguem conseqüents amb els nostres drets i deures. 

Mala Praxis

D’ençà el principi de la crisi, estava clar que el problema fonamental d’Espanya no era de dèficit públic, sinó del endeutament privat conseqüència del crack de la bombolla immobiliària.  Aquest, repercutí fortament en el sistema bancari Espanyol, situant als bancs sobre exposats al totxo en una situació molt difícil, davant aquesta disjuntiva, l’Estat Espanyol, va decidir rescatar-los a tots. Això què vol dir? Doncs un transvasament de deute  privat al sector públic.

En aquesta situació en la que el nivell d’endeutament és insostenible, només resten dos alternatives: O bé reduïm la carrega del deute o el deutor fa fallida.

Durant aquesta crisi, Alemanya, ha imposat la mateixa recepta per a tots els estats membres, sense tenir en compte les particularitats de cadascun.

Això, en podríem anomenar mala praxis econòmica ja que el tractament pot resultar pitjor que la malaltia. En el nostre cas en particular, el nostre problema són les despulles de la bombolla immobiliària: un mercat immobiliari enfonsat, grans deutes que no es podran retornar, atur insostenible, sistema bancari deficient. Tot això, ha comportat la reducció del crèdit a nivells molt baixos i el rescat de molts bancs per part de l’Estat, que segueixen alimentant exèrcits de promotors i constructores zombies.

A més, el més greu de la qüestió, és que estem traslladant el deute privat al deute públic. Així doncs, és de vital importància la creació d’un nou marc per facilitar la re negociació del deute privat.

 

 

 

 

 

EUA

Recentment, s’han publicat les noves dades del mercat laboral a Estats Units. Aquestes, mostren una clara millora i superen les expectatives de Wall Street amb escreix. Durant el mes d’octubre, s’han creat 171.000 llocs de treball enfront als 120.000 que esperava Wall Street.

Així mateix, cal dir que aquest informe ha estat publicat 4 dies abans d’unes eleccions presidencials molt renyides.

D’aquí a 4 dies, es realitzaran els comicis més ajustats i importants dels EUA. Aquests, no només seran importants per EUA, ho seran per a les resta del mon degut a la  seva influència a nivell global. 

Obama, ha sigut durament atacat per Romney el qual li ha retret molts temes en matèria econòmica. I és que segons el meu pare, l’administració Obama té el mèrit d’haver  estabilitzat la situació i haver evitat una depressió.

Davant aquest context, les dades d’avui suposen un cop d’efecte que podria ajudar a Obama ha ser reelegit. I és que al començar el seu mandat, va aprovar un ambiciós pla d’estímul que sembla estar donant els seus fruits.

Grècia

La troika proposarà en el seu proper informe una  condonació de deute grec per part dels creditors institucionals. Per això, els Estats amb bons grecs, haurien d'acceptar perdre diners. El govern alemany ja ha declarat la seva oposició a aquest pla.

Un fet a destacar és que l'informe final de la troika ha de ser consensuat abans del 12 de novembre, ja que el pròxim tram del pagament de rescat depèn d'ell. Sinó, Atenes es quedaria sense diners per a pagaments bàsics només 4 dies més tard.

Des del principi de la crisi, Grècia ha estat a l'epicentre de la turmenta financera. Tot i ser cert que els grecs van falsejar els comptes per entrar a la Unió Europa, la gestió política i econòmica d'aquest afer és si més no qüestionable.

En primer lloc, és important destacar que a l'any 2008, la major part del deute grec estava en mans de bancs i institucions alemanyes. Després del crack mundial, Grècia fou rescatada amb diners Europeus per poder fer front als venciments de deute (pagaments als alemanys).

Davant dels interessos financers sembla ser que no hi ha res a fer, tot i que Grècia hagi de fer retallades tan dràstiques que deixin a 439,000 sota el llindar de la pobresa. On viure cada cop és més car i on el 13,8% dels treballadors són pobres.

Així doncs, sense caure en la demagògia i amb les dades sobre la taula, crec fermament que tot governant i país, ha de saber fins a quin punt pot arribar a retallar per tal de preservar la dignitat dels seus habitant i conciutadans. Arribats a aquest extrem, la política econòmica envers Grècia hauria de ser més tolerant i realista, gestionant un estricte control sobre les finances estatals però no centrant-se només en el pagament del deute a curt plaç, sinó en com fer que el país torni a ser econòmicament viable i independent a llarg termini.

Boicot?

Benvolguts/des lectors/es, en primer lloc , us demano disculpes per la manca d'activitat deguda a falta de temps.

Ara que s'acosten les eleccions catalanes, estem començant a sentir cada cop amb més intensitat el discurs de la por. Aquest, es basa en la ignorància i la por de la situació en que Espanya restaria sense Catalunya.

Com a mostra , us deixo l'enllaç a "l'entrevista" que li van fer a Raül romeva a Onda Cero.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4050191/20121025/transcripcio-integra-lentrevista-ofensiva-donda-cero-raul-romeva.html

Així mateix, aprofito l'ocasió per deixar-vos un vídeo molt interessant de Modest Guinjoan sobre el possible boicot de productes catalans.

Pensions Catalanes

Si Catalunya fos independent, correrien perill les pensions dels Catalans/es?

Doncs no, actualment, hi ha un sistema de pensions on l'actual generació de treballadors paga directament als jubilats actuals, esperant que més endavant les següents generacions facin el mateix. L'únic que garanteix la continuïtat de les pensions és una mena de pacte inter-generacional.

Així doncs, no hi ha cap compte amb tots els diners que els actuals jubilats van pagar en el seu moment. Per tant, si Catalunya s'independitza  els treballadors catalans, seguiran pagant les pensions dels nostres jubliats. A més, el rati de treballadors/jubilats és millor a Catalunya.

No ens deixem enganyar per amenaces sense fonament, el camí està clar!

Incongruències

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha fet una cagada de l'alçada d'un campanar.

En una entrevista a Telemadrid, ha dit "Sens dubte existeixen evidències que relacionen aquesta diguem-li identitat o sentiment independentista en alguna comunitat amb la direcció que ha portat el procés educatiu".

Tota una declaració d'intencions per la futura reforma re centralitzadora que volen portar a terme.

En resposta, el portaveu del govern, Francesc Homs, ha exposat que les dades parlen per si soles en l'àmbit de la llengua Castellana. Els/les alumnes catalans/es, de mitjana, treuen millors resultats que la mitjana Espanyola.

Finalment, dir que potser, el Senyor Wert hauria de pensar que declaracions com les seves, demostren un cop més perquè cada cop hi ha més catalans/es que estem cansats d'aquesta Espanya opressora i antiquada.

Catalonia, the next state in UE

Vivane Reding, la número dos de Josa Manuel Durao Barroso, ha estat de visita a Andalusia. Avui, durant la roda de premsa ha declarat:

"Cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de l'Unió Europea si es fa independent"

A continuació, us deixo dos preguntes i respostes durant la compareixença de premsa.

- Catalunya s'està plantejant actualment l'independència. Tot i que, si ho fa, hauria d'abandonar la UE i negociar el seu ingrés. A més, des de la seva sortida hi hauria un buit de lliure circulació de persones i bens a l'Unió.

Resposta: No voldria inmiscuirme en assumptes de política Espanyola però no crec ni per un segon que Catalunya vulgui deixar la UE. Conec als catalans des de fa molt de temps, he sigut una de les poques persones no catalanes en rebre la Creu de Sant Jordi, i sé que el seu sentiment, és profundament Europeu.

- No li pregunto per la possibilitat de que Catalunya vulgui o no ser part de la UE, sinó pel procés que s'obra quan deixen de ser-ho. Ho diu la convenció de Viena: L'estat resultant de un estat matriu abandonarà tots els organismes internacionals on la matriu està representada.

Resposta: Vinga, home, la legislació internacional no diu res que s'assembli a això. Si us plau, resolguin els seus problemes de política interna a Espanya. Jo confio en la mentalitat Europea dels catalans/es.

Així doncs, avui us exposo una mostra més de com Europa veu Catalunya amb uns ulls ben diferents de com ens ho pinten.

Referèndum d'Autodeterminació

Avui, el Parlament de Catalunya, ha viscut una jornada històrica. Per primer cop en la nostra història, el parlament de Catalunya ha  aprovat un referèndum sobre la independència.

Aquest referèndum històric, ha sigut aprovat amb els vots a favor dels grups parlamentaris (CIU,ERC,SI,ICV,Ernest Maragall (trencant disciplina de vot) i Joan Laporta (diputat no adscrit). El PSC s'ha abstingut de la votació.

Què diu la resolució del parlament?

Després d'aquest 11 de setembre, escoltant l'anhel expressat d'una forma tant significativa, s'esdevé el moment històric en el qual resulta necessari consultar la ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa.

Per aquestes raons, els grups parlamentaris sota signants presenten la se­güent:

Resolució

1-    El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l'enorme èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat 11 de setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema" Catalunya nou Estat d'Europa l i .

2-    El Parlament de Catalunya constata que al llarg d'aq uests darrers trenta anys, una part molt important del catalanisme s'ha compromès a fons amb la transformació l'Estat espanyol per poder-hi encaixar sense haver de renunciar a les nostres legítimes aspiracions nacionals, a la nostra voluntat d'autogovern, ni a la nostra continuïtat com a nació. Però els intents d'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol i les seves reiterades respostes són avui una via sense recorregut, Catalunya ha d'iniciar la seva transició nacional basada en el dret a decidir.

3-    És per tot això que el Parlament expressa la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí, constatant la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col· lectiu, com a única via per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l'enfortiment demo­ cràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.

4-    El Parlament insta el Govern de la Generalitat i a les forces polítiques i els agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens possible per tal de portar a terme aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, amb dià­ leg amb la comunitat internacional, la Unió Europea i el govern espanyol, per tal que la ciutadania de Catalunya pugui determinar en un marc de plena lliber­ tat, respecte al pluralisme, foment del debat i la convivència democràtica i sen­ se de coaccions de cap mena.

5-    El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalu­nya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col . lectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.

És emocionant veure com és un d'aquells pocs cops que la classe política ha estat a l'altura del clam popular.

Felicitats a tots els diputats que han fet una aposta ferma cap a la independència.

Oda a Catalunya

ODA A CATALUNYA

Oh estimada terra, pàtria meva

si una estrella fores, com el sol series

Ta llum enlluernaria la terra.

La nostre estimada terra, Catalunya,

quant has patit, a mans d'ufans i superbs.

Un país d'institucions mil·lenàries,

rica en llengua, cultura i tradicions.

Grans invasions i setges resistires.

La nostre estimada terra, Catalunya

quan has patit, a mans d'ufans i superbs.

De nord a Sud la cultura s’aferra

Des de l’aranès fins al Tortosí

Del llemosí nasqué aquesta llengua

La nostre estimada terra, Catalunya

Quant has patit, a mans d'ufans i superbs

Un país ple d’Herois que han lluitat

Des de Guifré amb les barres sagnant

I en Companys proclamà la llibertat

La nostre estimada terra, Catalunya

Quant has patit, a mans d’ufans i superbs

En nostres mans et perdérem heroicament

El nostre crit demana independència

Però el que volem, és l’alliberament

La nostre estimada terra, Catalunya

Quant has patit, a mans d’ufans i superbs

A nostra costa tu t’assemblaries

Com un mur impenetrable i infinit

Els forts embats del mar tu resisties

La nostra estimada terra, Catalunya

Quant has patit, a mans d’ufans i superbs

viva de nostàlgia t’has mantingut

Amb l’esperit ferm de la teva gent

Un país gran i lliure ha nascut          

La nostra estimada terra, Catalunya

Quant has patit, a mans d’ufans i superbs

La flama de país, l'has mantingut.

Davant de vendavals de nord i oest.

Catalans, preservar-la és deure nostre.

La nostra estimada terra, Catalunya

Quant has patit, a mans d’ufans i superbs

 Co-autors: M.P.M, JM.C.