Crisi Europea

Després de que els països Europeus hagin seguit les polítiques d’austeritat dictades des d’Alemanya, estan començant a sortir veus crítiques amb la gestió d’aquesta tan llarga crisi.

El que es vol aconseguir és sortir de la crisi mitjançant l’estalvi i la reestructuració sense afegir més deute. A més, Alemanya advoca per la seva recent experiència en la crisi d’ara farà 10 anys, on van aconseguir sortir-se’n i que ara vol extrapolar. Però aquesta recepta funciona amb Espanya?

Actualment Espanya és massa cara, li falta competitivitat. Davant d’això, el que s’hauria de fer seria devaluar-nos un 22%. Ja que no podem controlar la nostra moneda, això s’hauria de fer mitjançant la reducció salarial i altres mesures que abaratissin costos de producció.

Com a afegit, Espanya té una gran deute en el sector privat, excessivament alt. També han sorgit veus que apel·len a una combinació d’estalvi amb mesures de creixement.

Davant aquesta situació, l’executiu del president Mariano Rajoy ha realitzat reformes estructurals de gran importància, entre elles, la dels bancs Espanyols amb la gran bombolla immobiliària actual.

A això, no ens podem obligar de la forta pressió que exerceixen els mercats sobre la nostra deute que fa impossible finançar-nos de manera raonable.

Però, si ens hi fixem, Alemanya està creixent en temps de crisi i on radiquen els seus secrets? Doncs radiquen en diversos punts:

• Qualitat
• Tecnologia
• Innovació

Tot això amb una gran base de petites i mitjanes empreses que s’han adequat als temps que corren i tenen totes les característiques esmentades anteriorment.

La mentalitat empresarial germànica també és diferent envers els seus treballadors i clients, ells cuiden tant clients com treballadors de manera que tenen equips motivats i clients satisfets i compromesos.

Davant aquest panorama, un es pregunta si Alemanya necessita realment Europa ja que sinó és així, això condueix de manera directa a la desintegració de la UE tal com la coneixem. Per altra banda, també hi ha un camí alternatiu que passa per la cessió de sobirania de tots els estats membres cap al parlament Europeu però aquesta decisió passa per una rebaixa de l’ego nacionalista de cada país.

Aquest article dóna molt que pensar, però si mirem les tres premisses de l’èxit alemany, podem veure que aquí s’està retallant en educació i I+D. Per tant, quin futur ens espera si continuem retallant?

Alexandre D. Codina,