http-equiv="Refresh" content="0;url=http://www.parlemdetot.com">
http-equiv="Refresh" content="10;url=http://www.dominio.com">
Estimats
lectors i lectores, us proposaré un tema de debat per a que
pogueu participar i dir la vostra.
El tema és:
Creieu en el destí?
Si no us
sap greu, començaré jo exposant la meva opinió.
Des del meu
punt de vista, som nosaltres mateixos amb els nostres actes i
pensaments els que dirigim el nostre rumb. Per què sinó, qualsevol
persona podria excusar-se dels seus actes dient "El robatori que
vaig cometre havia de succeir, ja estava escrit i pronosticat, jo
només he sigut víctima del meu propi destí.". I
en conseqüència, quin valor tindria la vida si des de que
vàrem néixer ja estava pronosticat el que havíem de fer. Aquesta
ha estat la meva humil opinió, i a més, crec que si el destí
realment existís seria molt trist, ja que imposaria de manera
flagrant uns límits preestablerts a les persones humanes, quan jo
crec que en la vida només hi ha límits per aquells que els posa.
Per
finalitzar, m'agradaria exposar una frase d'Einstein que diu
així: "L'atzar no existeix, Déu no juga als daus"
Us convido
a dir la vostra.
hi estic molt d'acord àlex, el destí no existeix.. però hi ha moltes coses que no existeixen i, a base d'insistir-hi, acabem creient que són reals.
ResponEliminacom tu dius, si existís seria molt trist perquè condemnaria a les persones a la inamobilitat i, conseqüentment, ens trauria qualsevol mena de poder ni possibilitat de canvi.
com deia al principi.. el que sí que és cert és que les expectatives que tenim sobre les persones o els fets ens condicionen. i si creiem que algú per ser de x origen o tenir un x poder adquisitiu, això significarà que el seu desenvolupament en la societat serà x, segurament li deixarem poques més opcions.
en tot cas, l'educació és l'eina més poderosa per permetre a les persones imposar-se al destí que els altres els adjudiquen, sovint basant-se simplement en prejudicis.
endavant amb el bloc crack! :)
ari.
En la referència que fas a les expectatives posades sobre determinades persones o condicions coincideixo totalment amb tu i m'alegro molt de la teva fantàstica aportació.
ResponEliminaA més, Ari, m'agradaria donar-te moltes gràcies per participar tan activament en aquest bloc :-)
sí home! m'encanta entrar-hi perquè aquest bloc és la millor demostració que el jovent d'avui dia no està tan malament com diuen! :)
ResponEliminaBé, tot i que fa temps d'aquest post, tot just he trobat aquest bloc per Internet.
ResponEliminaSi bé és cert que, tal i com heu dit, l'existència del destí seria un fet trist, sento discrepar en el fet de que això no és prou per anul·lar la seva existència. Al món passen coses tristes que, desgraciadament, no deixen d'existir pel sol fet de ser-ho.
Així doncs, crec que una mena de destí sí és possible si l'entenem com un resultat d'una progressió formada per les nostres accions, és a dir: una acció porta a una altra i contínuament estem obrint i tancant portes, per tant, el destí podria ser senzillament una mena d'especulació sobre les conseqüències futures d'aquestes. Ara bé, si al arribar davant d'un nivell de portes i en lloc d'escollir la que suposadament hauríem escollit, ens decidim per un altra, a causa de certes influències externes o qualsevol raó, el destí canviaria.
En conclusió, podríem entendre el destí com un resultat variable, flexible.
Espero haver sabut explicar-me correctament i que la meva aportació sigui d'ajuda. Felicitats per escriure aquest bloc tan interessant :)