Si mirem el cas de Xipre, veiem com en un primer moment, la troika va voler imposar quitances als petits estalviadors per tal de recapitalitzar la banca; després de gran pressió ciutadana i del govern Xipriota, la troika es va retractar i va exigir els esforços més importants als accionistes, grans fortunes i tenedors de deute sènior de les entitats insolvents. Aquest canvi, ha estat gràcies a l'esforç col·lectiu ciutadà que ha reclamat el que és seu, la sobirania del seu país.
Després d'observar com actuen els governs si la ciutadania és passiva, tenim el dret i el deure de pensar i actuar críticament, democràticament i pacíficament mostrant si legitimem o no el poder i les institucions.

via Flickr, autora yaiza jr
La concepció de que al poble se l'ha de dirigir no és adient en els temps que vivim; tots i cadascun de nosaltres ens hem de sentir polítics, en el sentit que el què passa amb el país ens incumbeix a tots i a les futures generacions. Hem de prendre cartes en les decisions polítiques, exigir llistes obertes, més democràcia i transparència, incidint en l'estructura política per donar cabuda a les iniciatives ciutadanes.
Perquè al cap i a la fi, la societat la conformem dia a dia tots nosaltres amb les decisions que prenem.
Finalment, i convidant-vos a debatre i reflexionar, podríem dir que no sortirem d'aquesta crisi institucional sinó demostrem als polítics que només tenen el poder perquè nosaltres els hem legitimitat? Què hem d'educar a les futures generacions en valors d'economia social, ciutadania i democràcia per a ésser capaços de canviar el paradigma social i polític actual? Que sinó entenen als ciutadans com a iguals que se'ls ha de consultar i escoltar, llavors estan pervertint la democràcia?