Democràcia o Oligarquia?

Ètica, Política, Economia i Religió

Arran dels darrers esdeveniments succeïts en aquests anys, nombroses veus s’han alçat contra l’actual connivència entre les elits polítiques, financeres i religioses.

El llibre del senyor Puerto Ducet és un crit a la ciutadania on denúncia la moral dels polítics actuals que tenen la fórmula secreta per a poder auto justificar-se i seguir en la seva hipocresia. Aquesta fórmula es basa en la ferma creença de que la seva moral és la correcta i en el perdó dels pecats per part de l’Església.

L’actual govern Espanyol executa retallades duríssimes des de despatxos aïllats del mon real.

La seva hipocresia és tal que només escolten les veus dels cercles més afins als seus; formats per les elits financeres i religioses que tanquen un cercle relacional molt estret i amb escassa perspectiva de la realitat. 

Aquestes elits creuen que el poble és una massa de gent sense criteri a la que s’ha de conquistar cada quatre anys. Aquesta visió queda present en el nostre història “democràtica”, on només hi ha hagut quatre referèndums des del 1976. Aquesta xifra és ridícula comparada amb els nombrosos referèndums que hi ha a Suïssa on realment es confia en el bon criteri dels ciutadans i ciutadanes; cal destacar, per exemple, que els Suïssos i Suïsses han aprovat via referèndum una recent pujada d’impostos i s’han negat a augmentar les seves vacances.

Tanmateix, cal que incidim en quina és la moral d’aquestes elits. És la moral del capitalisme darwinià, de la creença fanàtica en el liberalisme econòmic més dur. Aquesta visió de la realitat xoca amb els principis de la Responsabilitat Social Empresarial  i la ètica bancària que va imperar fins als anys 90. A partir d’aquell punt, la visió a curt termini es va imposar; incentivant l’ús de productes financers especulatius a la manera americana. Aquest canvi, és el que, en gran mesura, ha portat al sistema Bancari Espanyols a la situació actual.

En relació amb la transició, és summament indignant  com ens van vendre gat per llebre. El que havia de ser una transició democràtica real va convertir-se en un maquillatge, que segueix sustentant les mateixes elits financeres i religioses.  Les elits que orbitaven al voltant de Franco van passar a orbitar al voltant del Rei.

Així doncs, ens trobem amb la pregunta de cap a on anem si els que ens dirigeixen no compten amb nosaltres?  Les generacions elitistes que estan en posicions importants avui en dia, van rebre formació dels Legionarios de Cristo i del Opus dei; aquestes, ja estan contaminades per la visió teocèntrica i classista de les organitzacions ensementades.

Aleshores, l’única via de salvació oberta per a poder canviar la democràcia actual és l’educació; l’educació en valors democràtics, socials, cooperatius i ètics. L’educació d’avui és el que marcarà la societat de l’endemà. Hem de prendre consciència de la importància de l’educació, ja que aquesta és el pilar fonamental del futur d’un país i d’una societat.

Finalment, podem concloure que aquesta revelació de l’Espanya “Post-Franquista” ha de ser un revulsiu per a tenir més consciència de què passa i què hem de fer per a canviar les coses i construir, entre tots, una democràcia real.

Vídeo del Singulars: