Avui, dia 13 de juliol de 2013, Malala Yousafzai; la noia que l'octubre de 2012, va ser atacada pels talibans durant el trajecte cap a l'escola, ha parlat a la ONU.
La seva persona és un exemple de lluita pacífica i voluntat de canviar el món. Aquest és un fragment del seu discurs:
"Prenem els llibres i les plomes perquè són les nostres armes més poderoses. Un llibre i una ploma poden canviar el món", "els extremistes continuen tenint por dels llibres".
Aquestes afirmacions demostren que, amb educació, els pobles ni son sotmesos ni manipulats. A la Vall del Swan, Pakistan, d'on és originaria, l'educació femenina va ser prohibida durant l'ocupació Talibana; no ha sigut fins l'any 2009 que l'exercit pakistanès ha pogut garantir la seva educació amb el control militar.
D'altra banda, ha dit que, davant la hipotètica situació de trobar-se al davant del seu agressor amb una pistola, no dispararia. La seva resposta ha estat:
"És una cosa que vaig aprendre de Mahoma, el patrimoni que vaig rebre de Martin Luther King i de Nelson Mandela, la filosofia de la no-violència que vaig aprendre de Gandhi i la mare Teresa, el perdó que vaig aprendre del meu pare i de la mare".
Finalment, m'agradaria compartir amb vosaltres el poema A vegades és necessari i forçós del poemari "La Pell de Brau" de Salvador Espriu. També m'agradaria convidar-vos a publicar un poema que us inspiri els valors de Malala Yousafzai.
A vegades és necessari i forçós
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.