Ahir, dia 29 de juny, Catalunya va viure la seva nit. Va ser una vetllada màgica, emotiva, transcendent. La visió de 90.000 persones unides vers una causa comuna i gaudint d'una música excepcional era impressionant.
A més dels presents, de ben segur, que moltes catalanes i catalans ho van seguir a casa seva; concretament, va tenir un pic d'audiència de 700.000 espectadors, 1.800.000 persones van connectar amb el concert en algun moment i va aconseguir un 32,3% de 'share'a les 22:00.
De fet, el concert va estar ple moments molt emotius; alguns dels quals van ser els castellers de Vilafranca amb un 3 de 9, el cant dels segadors o el tossudament alçats de Lluís Llach.
En conclusió, podem dir que Catalunya i els seus ciutadans, han tornat a mostrar al mon quina és la nostra lluita i com la volem guanyar, de manera democràtica i acompanyada d'una societat civil mobilitzada.
Així mateix, us convido a dir la vostra respecte al concert; compartir les sensacions, pensaments o impressions que us va inspirar.
Visca Catalunya lliure.
Aquest bloc ha estat creat per tal de poder parlar i debatre de qualsevol qüestió d'actualitat.
PODCAST
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
diumenge, 30 de juny del 2013
Concert per la llibertat
Etiquetes de comentaris:
Actualitat,
Catalunya,
Història,
Societat
dijous, 20 de juny del 2013
Reiventem-nos (II)
Reprenent l'anterior article, avui us mostraré diverses opcions de finançament col·lectives, aquesta modalitat s'anomena crowdfunding. El model consisteix en la recaptació de diners per part d'un artista/emprenedor/ONG... a través de la comunitat d'Internet a canvi de petits obsequis tals com (samarretes, dinars amb els creadors, mencions a les xarxes socials,...) segons la quantitat aportada.
La primera opció és Kickstrater una web de crowdfunding que des del seu inici ja ha recaptat més de $663 milions de dòlars de 4.3 milions de persones per a finançar 43.000 projectes creatius.
En segon lloc, us proposo verkami , un web on els artistes publiquen el seu projecte i posen una meta, en aquest cas, si no s'arriba a l'objectiu, els mecenes, internautes, reben els diners que havien invertit.
Tercerament, hi ha lemonfruits, una plataforma similar a les anteriors, però amb la particularitat que en comptes d'obsequis, ofereixen accions.
En quart lloc, tenim goteo una iniciativa similar a les esmentades anteriorment.
Així doncs, aqui teniu diferents opcions de finançament que espero que us serveixin per a engegar nous projectes.
La primera opció és Kickstrater una web de crowdfunding que des del seu inici ja ha recaptat més de $663 milions de dòlars de 4.3 milions de persones per a finançar 43.000 projectes creatius.
En segon lloc, us proposo verkami , un web on els artistes publiquen el seu projecte i posen una meta, en aquest cas, si no s'arriba a l'objectiu, els mecenes, internautes, reben els diners que havien invertit.
Tercerament, hi ha lemonfruits, una plataforma similar a les anteriors, però amb la particularitat que en comptes d'obsequis, ofereixen accions.
En quart lloc, tenim goteo una iniciativa similar a les esmentades anteriorment.
Així doncs, aqui teniu diferents opcions de finançament que espero que us serveixin per a engegar nous projectes.
Etiquetes de comentaris:
Actualitat,
Catalunya,
Cooperatives,
Economia,
educació,
eines,
Feina
dissabte, 8 de juny del 2013
Economia social
L'actual crisi econòmica ha comportat l'augment de solucions alternatives basades en els principis d'economia social.
En el cas de casa nostre, Catalunya, tenim una forta tradició cooperativista, un model empresarial basat en la gestió democràtica, la igualtat i la participació activa en la millora de la societat.
Així mateix, els treballadors estan molt vinculats a la cooperativa, formen part d'un projecte conjunt on decideixen sobre el seu propi futur; en aquest sentit, les cooperatives tenen molta més capacitat de resistència a les crisi.
Pel que fa al finançament, la seva pròpia estructura, les obliga a anar acumulant diners en forma de reserves així com de fer formació per als seus propis treballadors; ambdues actuacions, són, a la llarga, un element bàsic per al creixement i millora de la cooperativa.
Per a si voleu aprofundir una mica més en aquest àmbit, us deixo dos vídeos que crec molt interessants.
El primer, és un 30 minuts anomenat: Competir compartint
El segon, és l'informe Kliksberg.
El primer, és un 30 minuts anomenat: Competir compartint
El segon, és l'informe Kliksberg.
Etiquetes de comentaris:
Actualitat,
Catalunya,
Cooperatives,
Ecologia,
Economia,
eines,
Feina,
Reflexions,
Societat
divendres, 24 de maig del 2013
M'agrada aprendre
Benvolguts lectors i benvolgudes lectores.
Avui m'agradaria compartir amb vosaltres un reportatge realitzat a Vallès Visió. Aquest, s'anomena M'agrada aprendre i tracta sobre iniciatives educatives.
Entre elles, hi ha la Coopeartiva d'Alumnes de Les Oliveres, de la qual formo part.
Espero que el trobeu interessant :)
Etiquetes de comentaris:
Actualitat,
Catalunya,
Cooperatives,
educació,
Societat
dijous, 2 de maig del 2013
Democràcia o Oligarquia?
Ètica, Política, Economia i Religió
Arran dels darrers esdeveniments succeïts en aquests anys, nombroses
veus s’han alçat contra l’actual connivència entre les elits polítiques,
financeres i religioses.
El llibre del senyor Puerto Ducet és un crit a la ciutadania on
denúncia la moral dels polítics actuals que tenen la fórmula secreta per a
poder auto justificar-se i seguir en la seva hipocresia. Aquesta fórmula es
basa en la ferma creença de que la seva moral és la correcta i en el perdó dels
pecats per part de l’Església.
L’actual govern Espanyol executa retallades duríssimes des de despatxos
aïllats del mon real.
La seva hipocresia és tal que només escolten les veus dels cercles més
afins als seus; formats per les elits financeres i religioses que tanquen un
cercle relacional molt estret i amb escassa perspectiva de la realitat.
Aquestes elits creuen que el poble és una massa de gent sense criteri a
la que s’ha de conquistar cada quatre anys. Aquesta visió queda present en el
nostre història “democràtica”, on només hi ha hagut quatre referèndums des del
1976. Aquesta xifra és ridícula comparada amb els nombrosos referèndums que hi
ha a Suïssa on realment es confia en el bon criteri dels ciutadans i ciutadanes;
cal destacar, per exemple, que els Suïssos i Suïsses han aprovat via referèndum
una recent pujada d’impostos i s’han negat a augmentar les seves vacances.
Tanmateix, cal que incidim en quina és la moral d’aquestes elits. És la
moral del capitalisme darwinià, de la creença fanàtica en el liberalisme
econòmic més dur. Aquesta visió de la realitat xoca amb els principis de la
Responsabilitat Social Empresarial i la
ètica bancària que va imperar fins als anys 90. A partir d’aquell punt, la
visió a curt termini es va imposar; incentivant l’ús de productes financers
especulatius a la manera americana. Aquest canvi, és el que, en gran mesura, ha
portat al sistema Bancari Espanyols a la situació actual.
En relació amb la transició, és summament indignant com ens van vendre gat per llebre. El que
havia de ser una transició democràtica real va convertir-se en un maquillatge,
que segueix sustentant les mateixes elits financeres i religioses. Les elits que orbitaven al voltant de Franco
van passar a orbitar al voltant del Rei.
Així doncs, ens trobem amb la pregunta de cap a on anem si els que ens
dirigeixen no compten amb nosaltres? Les
generacions elitistes que estan en posicions importants avui en dia, van rebre
formació dels Legionarios de Cristo i del
Opus dei; aquestes, ja estan contaminades per la visió teocèntrica i
classista de les organitzacions ensementades.
Aleshores, l’única via de salvació oberta per a poder canviar la
democràcia actual és l’educació; l’educació en valors democràtics, socials,
cooperatius i ètics. L’educació d’avui és el que marcarà la societat de
l’endemà. Hem de prendre consciència de la importància de l’educació, ja que
aquesta és el pilar fonamental del futur d’un país i d’una societat.
Finalment, podem concloure que aquesta revelació de l’Espanya
“Post-Franquista” ha de ser un revulsiu per a tenir més consciència de què
passa i què hem de fer per a canviar les coses i construir, entre tots, una
democràcia real.
Vídeo del Singulars:
Etiquetes de comentaris:
Actualitat,
Catalunya,
Economia,
educació,
Politica,
Reflexions,
Societat
dilluns, 4 de març del 2013
L'Espanya bananera
Avui, un cop més, el govern Espanyol s'ha tornat a mostrar més propi d'una dictadura "bananera" que no pas d'un Estat democràtic.
En primer lloc, cal recalcar que Rodríguez Sol, fiscal superior de Catalunya, va dir a Europa Press el següent: "Al poble se li ha de donar la possibilitat d'expressar el que vol". I la meva pregunta és, hi ha actitud més democràtica que aquesta? Un fiscal general de l'Estat que tingui valors democràtics i dos dits de seny, ni de lluny rellevaria a una persona vàlida que ha expressat una opinió tan coherent com aquesta.
Si més no, el president Mas, ha respost davant aquesta actitud corrosiva i tòxica vers qualsevol que es pronunciï favorable al dret a decidir i del procés en general; la rèplica diu el següent: "Pot passar que un general amenaci amb l'exèrcit i no passi res, i que per demanar respecte pel poble s'obri un expedient"
Finalment, només resta dir que davant aquestes actituds tan poc democràtiques hem de resistir i aconseguir donar la veu al poble de Catalunya amb un procés democràtic sense caure en provocacions.
En primer lloc, cal recalcar que Rodríguez Sol, fiscal superior de Catalunya, va dir a Europa Press el següent: "Al poble se li ha de donar la possibilitat d'expressar el que vol". I la meva pregunta és, hi ha actitud més democràtica que aquesta? Un fiscal general de l'Estat que tingui valors democràtics i dos dits de seny, ni de lluny rellevaria a una persona vàlida que ha expressat una opinió tan coherent com aquesta.
Si més no, el president Mas, ha respost davant aquesta actitud corrosiva i tòxica vers qualsevol que es pronunciï favorable al dret a decidir i del procés en general; la rèplica diu el següent: "Pot passar que un general amenaci amb l'exèrcit i no passi res, i que per demanar respecte pel poble s'obri un expedient"
Finalment, només resta dir que davant aquestes actituds tan poc democràtiques hem de resistir i aconseguir donar la veu al poble de Catalunya amb un procés democràtic sense caure en provocacions.
dissabte, 27 d’octubre del 2012
Boicot?
Benvolguts/des lectors/es, en primer lloc , us demano disculpes per la manca d'activitat deguda a falta de temps.
Ara que s'acosten les eleccions catalanes, estem començant a sentir cada cop amb més intensitat el discurs de la por. Aquest, es basa en la ignorància i la por de la situació en que Espanya restaria sense Catalunya.
Com a mostra , us deixo l'enllaç a "l'entrevista" que li van fer a Raül romeva a Onda Cero.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4050191/20121025/transcripcio-integra-lentrevista-ofensiva-donda-cero-raul-romeva.html
Així mateix, aprofito l'ocasió per deixar-vos un vídeo molt interessant de Modest Guinjoan sobre el possible boicot de productes catalans.
Ara que s'acosten les eleccions catalanes, estem començant a sentir cada cop amb més intensitat el discurs de la por. Aquest, es basa en la ignorància i la por de la situació en que Espanya restaria sense Catalunya.
Com a mostra , us deixo l'enllaç a "l'entrevista" que li van fer a Raül romeva a Onda Cero.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4050191/20121025/transcripcio-integra-lentrevista-ofensiva-donda-cero-raul-romeva.html
Així mateix, aprofito l'ocasió per deixar-vos un vídeo molt interessant de Modest Guinjoan sobre el possible boicot de productes catalans.
divendres, 12 d’octubre del 2012
Pensions Catalanes
Si Catalunya fos independent, correrien perill les pensions dels Catalans/es?
Doncs no, actualment, hi ha un sistema de pensions on l'actual generació de treballadors paga directament als jubilats actuals, esperant que més endavant les següents generacions facin el mateix. L'únic que garanteix la continuïtat de les pensions és una mena de pacte inter-generacional.
Així doncs, no hi ha cap compte amb tots els diners que els actuals jubilats van pagar en el seu moment. Per tant, si Catalunya s'independitza els treballadors catalans, seguiran pagant les pensions dels nostres jubliats. A més, el rati de treballadors/jubilats és millor a Catalunya.
No ens deixem enganyar per amenaces sense fonament, el camí està clar!
dilluns, 1 d’octubre del 2012
Catalonia, the next state in UE
Vivane Reding, la número dos de Josa Manuel Durao Barroso, ha estat de visita a Andalusia. Avui, durant la roda de premsa ha declarat:
"Cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de l'Unió Europea si es fa independent"
- Catalunya s'està plantejant actualment l'independència. Tot i que, si ho fa, hauria d'abandonar la UE i negociar el seu ingrés. A més, des de la seva sortida hi hauria un buit de lliure circulació de persones i bens a l'Unió.
Resposta: No voldria inmiscuirme en assumptes de política Espanyola però no crec ni per un segon que Catalunya vulgui deixar la UE. Conec als catalans des de fa molt de temps, he sigut una de les poques persones no catalanes en rebre la Creu de Sant Jordi, i sé que el seu sentiment, és profundament Europeu.
- No li pregunto per la possibilitat de que Catalunya vulgui o no ser part de la UE, sinó pel procés que s'obra quan deixen de ser-ho. Ho diu la convenció de Viena: L'estat resultant de un estat matriu abandonarà tots els organismes internacionals on la matriu està representada.
Resposta: Vinga, home, la legislació internacional no diu res que s'assembli a això. Si us plau, resolguin els seus problemes de política interna a Espanya. Jo confio en la mentalitat Europea dels catalans/es.
Així doncs, avui us exposo una mostra més de com Europa veu Catalunya amb uns ulls ben diferents de com ens ho pinten.
dilluns, 24 de setembre del 2012
No n'aprenen!
D'ençà l'última manifestació independentista de l'onze de setembre, només hem fet que sentir amenaces des d'Espanya.
I jo hem pregunto, ha sigut sempre Espanya tan intransigent amb les altres cultures i nacions que estaven sota el seu domini?
Doncs sí, per allà on han passat, han intentat imposar els seus pensaments, religió i cultura. Sense tenir en compte, la flexibilitat cultural, lingüística i nacional.
Fàcilment podem comparar la manera de gestionar imperis:
- La manera de Carlemany
- La manera al modus "Imperio Expañol"
En el primer cas, ens trobem amb un imperi no centralista que va respectar les diferents cultures, lleis locals i fins i tot llengües dins un imperi flexible. D'aquesta manera, Carlemany, va aconseguir unificar una gran quantitat de territoris molt diferents entre ells.
Per contra, l'altre modus, es basa en el terror, la força i el centralisme. Buscant l'erradicació de tota cultura, llengua o nació que no sigui l'Espanyola. Sent aquest comportament, el causant de la secessió dels Països Baixos (no van ser capaços de respectar les diferències religioses), la dels països Sud-Americans, maltractats i ofegats o la imminent secessió catalana.
Així doncs, quina manera és més eficient?
Sembla ser que els governants Espanyols, ni abans ni ara, no han sabut treure conclusions i aprendre del passat.
Finalment, dir que, tot i les constants amenaces i pressions, Catalunya ha iniciat un camí nacional clar. La voluntat d'un poble no s'apaga per amenaces de cap mena. Els Catalans vam resistir i defensar a ultrança la nostra pàtria davant d'exèrcits molt majors i més ben preparats. Així doncs, que no som capaços d'aconseguir els catalans units sota la nostra senyera?
I jo hem pregunto, ha sigut sempre Espanya tan intransigent amb les altres cultures i nacions que estaven sota el seu domini?
Doncs sí, per allà on han passat, han intentat imposar els seus pensaments, religió i cultura. Sense tenir en compte, la flexibilitat cultural, lingüística i nacional.
Fàcilment podem comparar la manera de gestionar imperis:
- La manera de Carlemany
- La manera al modus "Imperio Expañol"
En el primer cas, ens trobem amb un imperi no centralista que va respectar les diferents cultures, lleis locals i fins i tot llengües dins un imperi flexible. D'aquesta manera, Carlemany, va aconseguir unificar una gran quantitat de territoris molt diferents entre ells.
Per contra, l'altre modus, es basa en el terror, la força i el centralisme. Buscant l'erradicació de tota cultura, llengua o nació que no sigui l'Espanyola. Sent aquest comportament, el causant de la secessió dels Països Baixos (no van ser capaços de respectar les diferències religioses), la dels països Sud-Americans, maltractats i ofegats o la imminent secessió catalana.
Així doncs, quina manera és més eficient?
Sembla ser que els governants Espanyols, ni abans ni ara, no han sabut treure conclusions i aprendre del passat.
Finalment, dir que, tot i les constants amenaces i pressions, Catalunya ha iniciat un camí nacional clar. La voluntat d'un poble no s'apaga per amenaces de cap mena. Els Catalans vam resistir i defensar a ultrança la nostra pàtria davant d'exèrcits molt majors i més ben preparats. Així doncs, que no som capaços d'aconseguir els catalans units sota la nostra senyera?
dimecres, 12 de setembre del 2012
Manifestació de l'11 de setembre del 2012
Molt Honorable Senyor Mas,
Degut a la gran i multitudinària manifestació a favor de independència esdevinguda el dia 11 de setembre d'aquest any, li demano que es replantegi clarament el nou paradigma social a Catalunya.
Des d'aquesta diada, res no tornarà a ser com abans, per millor o per pitjor, encara no ho sabem. Però del que si estem segurs és que el poble de Catalunya està cansat i va expressar amb total claredat a on vol dirigir-se.
Així doncs, atesa el gran percentatge de ciutadans partidaris de la independència, només li queden poques alternatives.
En el supòsit que al dia 20 d'aquest mateix mes el senyor Rajoy no accedeixi al pacte fiscal en la seva totalitat, només ens deixaran una opció, la independència.
Per tant, crec fermament, que en aquest cas, s'haurien de convocar eleccions anticipades presentant-se cada partit amb els valors que imperen actualment, ajustant així la realitat social amb la realitat política actual.
Finalment President, li vull dir que tot i que sabem que el camí serà llarg i dur, el poble de Catalunya és amb vostè i el govern de la Generalitat.
Ànims,
Etiquetes de comentaris:
Actualitat,
Catalunya,
Història de Catalunya,
Societat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



