No n'aprenen!

D'ençà l'última manifestació independentista de l'onze de setembre, només hem fet que sentir amenaces des d'Espanya.


I jo hem pregunto, ha sigut sempre Espanya tan intransigent amb les altres cultures i nacions que estaven sota el seu domini?

Doncs sí, per allà on han passat, han intentat imposar els seus pensaments, religió i cultura. Sense tenir en compte, la flexibilitat cultural, lingüística i nacional.

Fàcilment podem comparar la manera de gestionar imperis:

- La manera de Carlemany

- La manera al modus "Imperio Expañol"

En el primer cas, ens trobem amb un imperi no centralista que va respectar les diferents cultures, lleis locals i fins i tot llengües dins un imperi flexible. D'aquesta manera, Carlemany, va aconseguir unificar una gran quantitat de territoris molt diferents entre ells.

Per contra, l'altre modus, es basa en el terror, la força i el centralisme. Buscant l'erradicació de tota cultura, llengua o nació que no sigui l'Espanyola. Sent aquest comportament, el causant de la secessió dels Països Baixos (no van ser capaços de respectar les diferències religioses), la dels països Sud-Americans, maltractats i ofegats o la imminent secessió catalana.

Així doncs, quina manera és més eficient?

Sembla ser que els governants Espanyols, ni abans ni ara, no han sabut treure conclusions i aprendre del passat.

Finalment, dir que, tot i les constants amenaces i pressions, Catalunya ha iniciat un camí nacional clar. La voluntat d'un poble no s'apaga per amenaces de cap mena. Els Catalans vam resistir i defensar a ultrança la nostra pàtria davant d'exèrcits molt majors  i més ben preparats. Així doncs, que no som capaços d'aconseguir els catalans units sota la nostra senyera?