Ètica, Política, Economia i Religió
Arran dels darrers esdeveniments succeïts en aquests anys, nombroses
veus s’han alçat contra l’actual connivència entre les elits polítiques,
financeres i religioses.
El llibre del senyor Puerto Ducet és un crit a la ciutadania on
denúncia la moral dels polítics actuals que tenen la fórmula secreta per a
poder auto justificar-se i seguir en la seva hipocresia. Aquesta fórmula es
basa en la ferma creença de que la seva moral és la correcta i en el perdó dels
pecats per part de l’Església.
L’actual govern Espanyol executa retallades duríssimes des de despatxos
aïllats del mon real.
La seva hipocresia és tal que només escolten les veus dels cercles més
afins als seus; formats per les elits financeres i religioses que tanquen un
cercle relacional molt estret i amb escassa perspectiva de la realitat.
Aquestes elits creuen que el poble és una massa de gent sense criteri a
la que s’ha de conquistar cada quatre anys. Aquesta visió queda present en el
nostre història “democràtica”, on només hi ha hagut quatre referèndums des del
1976. Aquesta xifra és ridícula comparada amb els nombrosos referèndums que hi
ha a Suïssa on realment es confia en el bon criteri dels ciutadans i ciutadanes;
cal destacar, per exemple, que els Suïssos i Suïsses han aprovat via referèndum
una recent pujada d’impostos i s’han negat a augmentar les seves vacances.
Tanmateix, cal que incidim en quina és la moral d’aquestes elits. És la
moral del capitalisme darwinià, de la creença fanàtica en el liberalisme
econòmic més dur. Aquesta visió de la realitat xoca amb els principis de la
Responsabilitat Social Empresarial i la
ètica bancària que va imperar fins als anys 90. A partir d’aquell punt, la
visió a curt termini es va imposar; incentivant l’ús de productes financers
especulatius a la manera americana. Aquest canvi, és el que, en gran mesura, ha
portat al sistema Bancari Espanyols a la situació actual.
En relació amb la transició, és summament indignant com ens van vendre gat per llebre. El que
havia de ser una transició democràtica real va convertir-se en un maquillatge,
que segueix sustentant les mateixes elits financeres i religioses. Les elits que orbitaven al voltant de Franco
van passar a orbitar al voltant del Rei.
Així doncs, ens trobem amb la pregunta de cap a on anem si els que ens
dirigeixen no compten amb nosaltres? Les
generacions elitistes que estan en posicions importants avui en dia, van rebre
formació dels Legionarios de Cristo i del
Opus dei; aquestes, ja estan contaminades per la visió teocèntrica i
classista de les organitzacions ensementades.
Aleshores, l’única via de salvació oberta per a poder canviar la
democràcia actual és l’educació; l’educació en valors democràtics, socials,
cooperatius i ètics. L’educació d’avui és el que marcarà la societat de
l’endemà. Hem de prendre consciència de la importància de l’educació, ja que
aquesta és el pilar fonamental del futur d’un país i d’una societat.
Finalment, podem concloure que aquesta revelació de l’Espanya
“Post-Franquista” ha de ser un revulsiu per a tenir més consciència de què
passa i què hem de fer per a canviar les coses i construir, entre tots, una
democràcia real.
Vídeo del Singulars:
http-equiv="Refresh" content="0;url=http://www.parlemdetot.com">
http-equiv="Refresh" content="10;url=http://www.dominio.com">
