> Web Statistics http-equiv="Refresh" content="0;url=http://www.parlemdetot.com"> http-equiv="Refresh" content="10;url=http://www.dominio.com">

PODCAST

dijous, 17 de maig del 2012

Justícia social

Darrerament hem presenciat una aberració de cara a la nostra integritat. El rescat de Bankia ja no només des del punt de vista financer sinó que també moral ha estat un dur cop per una població cansada i exhausta.

L'injecció de diners públics cap a Bankia ha estat equivalent a les retallades en educació i sanitat, uns 7.000 milions d'euros.

Però remuntem-nos als inicis del desastre.

Bankia va sorgir de la fusió de 7 caixes, entre elles caixa Madrid i banc de València (governades de forma política  o "entre amiguetes" per part d'un conegut partit de dretes) amb una gran quantitat d'actius tòxics immobiliaris de l'època de bogeria immobiliària.

Amb aquesta fusió el que van fer és crear una entitat molt gran i tòxica sabent que l'Estat no permetria que Bankia s'enfonses. Aquesta va ser la primera errada del Banc d'Espanya, no prohibir la fusió de bancs i caixes que comportin greuges més importants per al malmès sistema financer Espanyol.

Després, abordant la qüestió de fons, alguns podran argumentar que si Bankia caigués deixaria a molta gent en una situació molt precària. Això és tècnicament impossible, degut a que comptem amb un fons de garanties que cobreix totes les contes dels estalviadors fins a un màxim de 100.000 euros. El que passaria és que els seus accionistes perdrien molts diners, encara que, sent accionista saps que a canvi dels dividends corres un risc (capitalisme).

Per tant, és incoherent que en èpoques de vaques grasses els banc i caixes reparteixen enormes dividends però quan les coses van maldades qui s'en ha de fer càrrec són els ciutadans.


Finalment, m'agradaria concloure amb la reflexió de que en aquest país ja no hi ha justícia social, quan un govern està exigint les retallades més dures en democràcia; en pilars bàsics de la nostra societat com: l'educació i la sanitat, com es pot permetre la demagògia de permetre tals aberracions improvisades.A més, sense oblidar el que encara ens deuen des de Madrid en concepte de fons de competitivitat.




Alexandre D. Codina.









1 comentari:

  1. No nomès perdrien accionistes. En cas de no rescatarse, faria perdre la poca confiança del sistema financer español, creixeria la por a que altres entitats no fossin rescatades, empreses i particulars treurien els seus diners, extrangers i mercats donarien per supossat que españa no és segur (primes encara més elevades, bono basura)

    Hauria estat millor fer això des del principi? Nacionalitzar els bancs per netejarlos? Potser sí més pràctic, ràpid i barat, però ja es passat.

    Fins fa uns anys els bancs feien bé la seva feina, el negoci de prestar. Es evident que ara no! Però això no vol dir que el govern sàpiga portar-los millor, fixem-nos en les caixes i en l'inici de la crisi subprime amb fredimae i fredimac, "Zapatero a tus zapatos".

    S'han de repartir responsabilitats, a dirigents i polítics, però ambos ja es van cuidar de protegir-se.
    Tenim dirigents i líders que vetllin pel nostre benestar en comptes del seu?

    Que son uns incompetents i es injust que siguin rescatats es clar. Però alhora deixar-los a la seva sort, no es ni de bon troç el millor. La societat demana a crits un culpable i sobretot que pagui la festa!

    El problema, es que tots en tenim una mica de culpa d'aquesta crisi... Qui no venia el seu pis per 4 vegades el seu preu si podia?

    Som èssers humans, i ens equivoquem, ho farem un altre cop? Quines mesures s'han de prendre per que no passi? Aquest es un debat a començar i treballar profundament, amb idees i accions clares, i plantejar el que s'ha de reformar del sistema, però no dir a la primera que ens l'hem de carregar.

    ResponElimina