http-equiv="Refresh" content="0;url=http://www.parlemdetot.com">
http-equiv="Refresh" content="10;url=http://www.dominio.com">
Avui en dia, tot s'ha tornat més impersonal. La compra de productes s'ha massificat en grans àrees comercials i cadenes de distribució.
Tot i que el preu és molt més reduït, qui s'enrecorda de la petita botiga o comerç del poble on l'atenia la mateixa persona de tota la vida amb "salero" i gràcia del petit comerciant, perquè, quan un negoci és el propi, un comerciant fa el que sigui pel seu negoci, fent més hores que un rellotge i posant; esforç, perseverança, atenció i devoció fins i tot.
Actualment, hi han més basars en un poblet que no pas botigues de tota la vida.
Això produeix una sensació de pèrdua de la identitat, això si, sense desprestigiar els comerciants xinesos que tenen una cultura emprenedora molt arrelada ni caient en estereotips.
Potser en els temps que corren ja no queda lloc per a la petita botiga de tota la vida... En aquest mon globalitzat ja no hi ha lloc per petits comerços? ...potser cal fer una reflexió i els petits comerços s'han d'ajustar a la realitat actual: amb productes de proximitat, de qualitat i amb un alt grau d'especialització. Realment cal trobar "allò" que permeti diferenciar-se de la gran àrea i no entrar-hi en competència directe. Malgrat la crisi, la globalització i les noves tecnologies...no hem de perdre de vista que el tracte proper i professional del comerciant sempre és un valor segur i més si aquest s'adapta als nous temps.
Alexandre D. Codina,
Servei contra preu, proximitat contra llunyania, tradició i costum contra actualitat i modernisme.
ResponEliminaAquest món canvia i qui no s'adapta desapareix. No cal donar exemples, els veiem cada dia.
La diferencia es a qui culpem: Governs, polítics, inversors, paisos emergents, inmigrants, els españols, el veí que no té personalitat per comprar a casa nostre?
És imposible parar el sistema que més desenvolupament ha creat en la historia, es imperfecte, sí, pero s'ha de millorar amb normes que serveixin als interessos de tots i no d'uns quants.
Al comerç tradicional li diria que intenti canviar, innovar i escoltar el que la clientela demana. Potser ens em tornat massa exigents; horaris, preus, ho volem tot, però aquest nou panorama es per sobre de tot competitiu.
Sí que queda lloc pel petit comerç, que s'apropa al client a traves de les xarxes socials d'internet, o les de tota la vida, doncs tot i que pocs, encara queden alguns privilegiats que mantenen les mateixes relacions i costums i no els va del tot malament.
No podem permetre que la societat visqui amb la idea que tot perdura; ni des del més especulatiu com la borsa, els tulipans holandesos o les punto com fins al totxo, el comerç de fa 50 anys o la feina per tota la vida.
També s'ha de dir que hi ha molts casos d'actualització molt evidents.
L'únic que sabem es que s'ha de obrir la ment, imaginar i crear i que només sabent que no tenim ni idea del que pasarà i que res es per sempre, podrem sobreviure. "TOT CANVIA"
Queixar-se es una opció i fa falta més crítica de tot, alhora també d'un mateix, però si esperem que ens salvin els altres... potser no arribi mai l' heroi.