Després de que els
països Europeus hagin seguit les polítiques d’austeritat
dictades des d’Alemanya, estan començant a sortir veus crítiques
amb la gestió d’aquesta tan llarga crisi.
El que es vol
aconseguir és sortir de la crisi mitjançant l’estalvi i la
reestructuració sense afegir més deute. A més, Alemanya advoca per
la seva recent experiència en la crisi d’ara farà 10 anys, on van
aconseguir sortir-se’n i que ara vol extrapolar. Però aquesta
recepta funciona amb Espanya?
Actualment Espanya
és massa cara, li falta competitivitat. Davant d’això, el que
s’hauria de fer seria devaluar-nos un 22%. Ja que no podem
controlar la nostra moneda, això s’hauria de fer mitjançant la
reducció salarial i altres mesures que abaratissin costos de
producció.
Com a afegit,
Espanya té una gran deute en el sector privat, excessivament alt.
També han sorgit veus que apel·len a una combinació d’estalvi
amb mesures de creixement.
Davant aquesta
situació, l’executiu del president Mariano Rajoy ha realitzat
reformes estructurals de gran importància, entre elles, la dels
bancs Espanyols amb la gran bombolla immobiliària actual.
A això, no ens
podem obligar de la forta pressió que exerceixen els mercats sobre
la nostra deute que fa impossible finançar-nos de manera raonable.
Però, si ens hi
fixem, Alemanya està creixent en temps de crisi i on radiquen els
seus secrets? Doncs radiquen en diversos punts:
- Qualitat
- Tecnologia
- Innovació
Tot això amb una
gran base de petites i mitjanes empreses que s’han adequat als
temps que corren i tenen totes les característiques esmentades
anteriorment.
La mentalitat
empresarial germànica també és diferent envers els seus
treballadors i clients, ells cuiden tant clients com treballadors de
manera que tenen equips motivats i clients satisfets i compromesos.
Davant aquest
panorama, un es pregunta si Alemanya necessita realment Europa ja que
sinó és així, això condueix de manera directa a la desintegració
de la UE tal com la coneixem. Per altra banda, també hi ha un camí
alternatiu que passa per la cessió de sobirania de tots els estats
membres cap al parlament Europeu però aquesta decisió passa per una
rebaixa de l’ego nacionalista de cada país.
Aquest article dóna
molt que pensar, però si mirem les tres premisses de l’èxit
alemany, podem veure que aquí s’està retallant en educació i
I+D. Per tant, quin futur ens espera si continuem retallant?
Alexandre D. Codina,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada