> Web Statistics http-equiv="Refresh" content="0;url=http://www.parlemdetot.com"> http-equiv="Refresh" content="10;url=http://www.dominio.com">

PODCAST

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 de juny del 2013

Internet gratis?

Davant el recent descobriment de com els governs vigilen als ciutadans, ens hem de preguntar, aquestes dades que han anat a parar els governs d'on venen?

La resposta són les grans companyies d'Internet (Mircrosoft, Apple, Google,...).  De fet, quan cerquem per Internet, mirem el facebook, pugem una foto a instagram o publiquem un tweet,  tenim la sensació de què és gratis; tanmateix, no és així.



Al realitzar les accions esmentades, estem donant tones d'informació molt valuosa a empreses que les utilitzaran, de ben segur, per a maximitzar els seus beneficis. Som unitats econòmiques a les que sostreure informació, volen conèixer els nostres hàbits de consum, orientació sexual, preferències religioses.... Tot per a poder oferir més valor afegit als seus anunciants i accionistes.


En conclusió, per a arribar a ser conscients de quin nivell d'exposició tenim a Internet, us deixo un documental que no té pèrdua, tot i que és llarg, val la pena.

diumenge, 23 de juny del 2013

Global citizen

Gràcies a les noves tecnologies, hem pogut observar la creació de nombroses iniciatives a Internet; aquestes,  a través de les xarxes socials i les webs són capaces de crear sinergies entre internautes i unificar moviments ciutadans.


En aquest sentit, ha nascut Global Citizen, una iniciativa de Global Poverty Project per a educar i incentivar als ciutadans a actuar davant la pobresa extrema, les desigualtats de gènere, l'educació o la pòlio. 

Per a fer aquest procés encara més engrescador, la web dóna punts als ciutadans per a veure vídeos, compartir el contingut, comprar productes de comerç just o participar en campanyes ciutadanes; amb aquests punts, es poden obtenir recompenses.




dijous, 20 de juny del 2013

Reiventem-nos (II)

Reprenent l'anterior article, avui us mostraré diverses opcions de finançament col·lectives, aquesta modalitat s'anomena crowdfunding. El model consisteix en la recaptació de diners per part d'un artista/emprenedor/ONG... a través de la comunitat d'Internet a canvi de petits obsequis tals com (samarretes, dinars amb els creadors, mencions a les xarxes socials,...) segons la quantitat aportada.

La primera opció és Kickstrater una web de crowdfunding que des del seu inici ja ha recaptat més de $663 milions de dòlars de 4.3 milions de persones per a finançar 43.000 projectes creatius.

 En segon lloc, us proposo verkami , un web on els artistes publiquen el seu projecte i posen una meta, en aquest cas, si no s'arriba a l'objectiu, els mecenes, internautes, reben els diners que havien invertit.

Tercerament, hi ha lemonfruits, una plataforma similar a les anteriors, però amb la particularitat que en comptes d'obsequis, ofereixen accions.  


En quart lloc, tenim goteo una iniciativa similar a les esmentades anteriorment.

Així doncs, aqui teniu diferents opcions de finançament que espero que us serveixin per a engegar nous projectes.

dissabte, 8 de juny del 2013

Economia social

L'actual crisi econòmica ha comportat l'augment de solucions alternatives basades en els principis d'economia social.

En el cas de casa nostre, Catalunya, tenim una forta tradició cooperativista, un model empresarial basat en la gestió democràtica, la igualtat i la participació activa en la millora de la societat. 

Així mateix, els treballadors estan molt vinculats a la cooperativa, formen part d'un projecte conjunt on decideixen sobre el seu propi futur; en aquest sentit, les cooperatives tenen molta més capacitat de resistència a les crisi. 

Pel que fa al finançament, la seva pròpia estructura, les obliga a anar acumulant diners en forma de reserves així com de fer formació per als seus propis treballadors; ambdues actuacions, són, a la llarga, un element bàsic per al creixement i millora de la cooperativa. 

Per a si voleu aprofundir una mica més en aquest àmbit, us deixo dos vídeos que crec molt interessants.

El primer, és un 30 minuts anomenat: Competir compartint

El segon, és l'informe Kliksberg.







dijous, 2 de maig del 2013

Democràcia o Oligarquia?


Ètica, Política, Economia i Religió

Arran dels darrers esdeveniments succeïts en aquests anys, nombroses veus s’han alçat contra l’actual connivència entre les elits polítiques, financeres i religioses.

El llibre del senyor Puerto Ducet és un crit a la ciutadania on denúncia la moral dels polítics actuals que tenen la fórmula secreta per a poder auto justificar-se i seguir en la seva hipocresia. Aquesta fórmula es basa en la ferma creença de que la seva moral és la correcta i en el perdó dels pecats per part de l’Església.

L’actual govern Espanyol executa retallades duríssimes des de despatxos aïllats del mon real.
La seva hipocresia és tal que només escolten les veus dels cercles més afins als seus; formats per les elits financeres i religioses que tanquen un cercle relacional molt estret i amb escassa perspectiva de la realitat. 

Aquestes elits creuen que el poble és una massa de gent sense criteri a la que s’ha de conquistar cada quatre anys. Aquesta visió queda present en el nostre història “democràtica”, on només hi ha hagut quatre referèndums des del 1976. Aquesta xifra és ridícula comparada amb els nombrosos referèndums que hi ha a Suïssa on realment es confia en el bon criteri dels ciutadans i ciutadanes; cal destacar, per exemple, que els Suïssos i Suïsses han aprovat via referèndum una recent pujada d’impostos i s’han negat a augmentar les seves vacances.

Tanmateix, cal que incidim en quina és la moral d’aquestes elits. És la moral del capitalisme darwinià, de la creença fanàtica en el liberalisme econòmic més dur. Aquesta visió de la realitat xoca amb els principis de la Responsabilitat Social Empresarial  i la ètica bancària que va imperar fins als anys 90. A partir d’aquell punt, la visió a curt termini es va imposar; incentivant l’ús de productes financers especulatius a la manera americana. Aquest canvi, és el que, en gran mesura, ha portat al sistema Bancari Espanyols a la situació actual.

En relació amb la transició, és summament indignant  com ens van vendre gat per llebre. El que havia de ser una transició democràtica real va convertir-se en un maquillatge, que segueix sustentant les mateixes elits financeres i religioses.  Les elits que orbitaven al voltant de Franco van passar a orbitar al voltant del Rei.

Així doncs, ens trobem amb la pregunta de cap a on anem si els que ens dirigeixen no compten amb nosaltres?  Les generacions elitistes que estan en posicions importants avui en dia, van rebre formació dels Legionarios de Cristo i del Opus dei; aquestes, ja estan contaminades per la visió teocèntrica i classista de les organitzacions ensementades.


Aleshores, l’única via de salvació oberta per a poder canviar la democràcia actual és l’educació; l’educació en valors democràtics, socials, cooperatius i ètics. L’educació d’avui és el que marcarà la societat de l’endemà. Hem de prendre consciència de la importància de l’educació, ja que aquesta és el pilar fonamental del futur d’un país i d’una societat.
Finalment, podem concloure que aquesta revelació de l’Espanya “Post-Franquista” ha de ser un revulsiu per a tenir més consciència de què passa i què hem de fer per a canviar les coses i construir, entre tots, una democràcia real.



Vídeo del Singulars: 





divendres, 2 de novembre del 2012

EUA


Recentment, s’han publicat les noves dades del mercat laboral a Estats Units. Aquestes, mostren una clara millora i superen les expectatives de Wall Street amb escreix. Durant el mes d’octubre, s’han creat 171.000 llocs de treball enfront als 120.000 que esperava Wall Street.

Així mateix, cal dir que aquest informe ha estat publicat 4 dies abans d’unes eleccions presidencials molt renyides.

D’aquí a 4 dies, es realitzaran els comicis més ajustats i importants dels EUA. Aquests, no només seran importants per EUA, ho seran per a les resta del mon degut a la  seva influència a nivell global. 





Obama, ha sigut durament atacat per Romney el qual li ha retret molts temes en matèria econòmica. I és que segons el meu pare, l’administració Obama té el mèrit d’haver  estabilitzat la situació i haver evitat una depressió.

Davant aquest context, les dades d’avui suposen un cop d’efecte que podria ajudar a Obama ha ser reelegit. I és que al començar el seu mandat, va aprovar un ambiciós pla d’estímul que sembla estar donant els seus fruits.







diumenge, 28 d’octubre del 2012

Grècia



La troika proposarà en el seu proper informe una  condonació de deute grec per part dels creditors institucionals. Per això, els Estats amb bons grecs, haurien d'acceptar perdre diners. El govern alemany ja ha declarat la seva oposició a aquest pla.

Un fet a destacar és que l'informe final de la troika ha de ser consensuat abans del 12 de novembre, ja que el pròxim tram del pagament de rescat depèn d'ell. Sinó, Atenes es quedaria sense diners per a pagaments bàsics només 4 dies més tard.


Des del principi de la crisi, Grècia ha estat a l'epicentre de la turmenta financera. Tot i ser cert que els grecs van falsejar els comptes per entrar a la Unió Europa, la gestió política i econòmica d'aquest afer és si més no qüestionable.




En primer lloc, és important destacar que a l'any 2008, la major part del deute grec estava en mans de bancs i institucions alemanyes. Després del crack mundial, Grècia fou rescatada amb diners Europeus per poder fer front als venciments de deute (pagaments als alemanys).

Davant dels interessos financers sembla ser que no hi ha res a fer, tot i que Grècia hagi de fer retallades tan dràstiques que deixin a 439,000 sota el llindar de la pobresa. On viure cada cop és més car i on el 13,8% dels treballadors són pobres.

Així doncs, sense caure en la demagògia i amb les dades sobre la taula, crec fermament que tot governant i país, ha de saber fins a quin punt pot arribar a retallar per tal de preservar la dignitat dels seus habitant i conciutadans. Arribats a aquest extrem, la política econòmica envers Grècia hauria de ser més tolerant i realista, gestionant un estricte control sobre les finances estatals però no centrant-se només en el pagament del deute a curt plaç, sinó en com fer que el país torni a ser econòmicament viable i independent a llarg termini.

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Boicot?

Benvolguts/des lectors/es, en primer lloc , us demano disculpes per la manca d'activitat deguda a falta de temps.

Ara que s'acosten les eleccions catalanes, estem començant a sentir cada cop amb més intensitat el discurs de la por. Aquest, es basa en la ignorància i la por de la situació en que Espanya restaria sense Catalunya.

Com a mostra , us deixo l'enllaç a "l'entrevista" que li van fer a Raül romeva a Onda Cero.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4050191/20121025/transcripcio-integra-lentrevista-ofensiva-donda-cero-raul-romeva.html

Així mateix, aprofito l'ocasió per deixar-vos un vídeo molt interessant de Modest Guinjoan sobre el possible boicot de productes catalans.




divendres, 12 d’octubre del 2012

Pensions Catalanes


Si Catalunya fos independent, correrien perill les pensions dels Catalans/es?

Doncs no, actualment, hi ha un sistema de pensions on l'actual generació de treballadors paga directament als jubilats actuals, esperant que més endavant les següents generacions facin el mateix. L'únic que garanteix la continuïtat de les pensions és una mena de pacte inter-generacional.

Així doncs, no hi ha cap compte amb tots els diners que els actuals jubilats van pagar en el seu moment. Per tant, si Catalunya s'independitza  els treballadors catalans, seguiran pagant les pensions dels nostres jubliats. A més, el rati de treballadors/jubilats és millor a Catalunya.

No ens deixem enganyar per amenaces sense fonament, el camí està clar!

diumenge, 19 d’agost del 2012

The futur of the European project



In this instance, with the European crisis spiraling out-of-control and Spain's economic predicament worsening, the EU states need to respond and act as Germany's Merkel would like to see it act. What that means is that the EU states need to forgot some sovereignty rights so that quicker decisions can be able about economic policy and political responses to the crisis. 



But in making those decisions and forgotting some sovereignty rights,  such cohesiveness must come with foresight and prudence. That's to say, that the EU states' decisions now will have repercussions eventually and once new laws are established, that bind the EU states more cloesly together, it will be harder to unwind (backtrack/reverse) those laws.



The other aspect to consider too is who will govern and reinforce these laws? Of course you have the EU parliament but every EU state has its own culture and set of political values. Who will be the one to say that Germany's way of handling business is better (perceived better) than that of France? of Spain? etc.

 At the end of the day, the EU states will not solidify as necessary. The best that they could possibly do is perhaps give more reign (control) to the ECB (European Central Bank) to make better, more effective decisions to handle the economic crisis. 




dijous, 17 de maig del 2012

Justícia social

Darrerament hem presenciat una aberració de cara a la nostra integritat. El rescat de Bankia ja no només des del punt de vista financer sinó que també moral ha estat un dur cop per una població cansada i exhausta.

L'injecció de diners públics cap a Bankia ha estat equivalent a les retallades en educació i sanitat, uns 7.000 milions d'euros.

Però remuntem-nos als inicis del desastre.

Bankia va sorgir de la fusió de 7 caixes, entre elles caixa Madrid i banc de València (governades de forma política  o "entre amiguetes" per part d'un conegut partit de dretes) amb una gran quantitat d'actius tòxics immobiliaris de l'època de bogeria immobiliària.

Amb aquesta fusió el que van fer és crear una entitat molt gran i tòxica sabent que l'Estat no permetria que Bankia s'enfonses. Aquesta va ser la primera errada del Banc d'Espanya, no prohibir la fusió de bancs i caixes que comportin greuges més importants per al malmès sistema financer Espanyol.

Després, abordant la qüestió de fons, alguns podran argumentar que si Bankia caigués deixaria a molta gent en una situació molt precària. Això és tècnicament impossible, degut a que comptem amb un fons de garanties que cobreix totes les contes dels estalviadors fins a un màxim de 100.000 euros. El que passaria és que els seus accionistes perdrien molts diners, encara que, sent accionista saps que a canvi dels dividends corres un risc (capitalisme).

Per tant, és incoherent que en èpoques de vaques grasses els banc i caixes reparteixen enormes dividends però quan les coses van maldades qui s'en ha de fer càrrec són els ciutadans.


Finalment, m'agradaria concloure amb la reflexió de que en aquest país ja no hi ha justícia social, quan un govern està exigint les retallades més dures en democràcia; en pilars bàsics de la nostra societat com: l'educació i la sanitat, com es pot permetre la demagògia de permetre tals aberracions improvisades.A més, sense oblidar el que encara ens deuen des de Madrid en concepte de fons de competitivitat.




Alexandre D. Codina.









dissabte, 8 d’octubre del 2011

Quina vergonya!

Llegint i navegant per Internet, he trobat aquest article, que tracta sobre com els alts directius de la CAM s'han embutxacat molts diners.

http://www.elpais.com/articulo/reportajes/saquearon/CAM/elpepusocdmg/20111002elpdmgrep_3/Tes?print=1


És indignant! Quin sistema financer i mecanismes de control tenim?
A veure si amb la que esta caient comencem a  millorar i a fer un sistema financer millor perquè si no, al ritme que anem, que Déu ens agafi confessats!

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Ja era hora!

Ja fa temps que els especuladors borsaris i les agències de qualificació han tingut un comportament deshonest i incorrecte.

Des de el començament de la crisi, s'ha fet evident la necessitat de crear organismes que puguin controlar l'especulació i l'ambició desmesurada dels inversionistes que s'aprofiten de la crisi financera, per enriquir-se a expenses de la resta de mortals i dels governs.

Per tant, ja era hora que persones que van fer-se d'or ajudant al govern grec a "maquillar" les seves comptes públiques , o persones que han  fet actuacions a curt termini per les quals han cobrat unes grans primes però que han perjudicat greument a tot el sistema financer, siguin controlades i jutjades pel seu comportament cobdiciós i egoista.