Una lliçó de valors

 Companyes i companys, 

Avui, dia 13 de juliol de 2013, Malala Yousafzai; la noia que l'octubre de 2012, va ser atacada pels talibans durant el trajecte cap a l'escola, ha parlat a la ONU. 

La seva persona és un exemple de lluita pacífica i voluntat de canviar el món. Aquest és un fragment del seu discurs:  

"Prenem els llibres i les plomes perquè són les nostres armes més poderoses. Un llibre i una ploma poden canviar el món", "els extremistes continuen tenint por dels llibres".

Aquestes afirmacions demostren que, amb educació, els pobles ni son sotmesos ni manipulats. A la Vall del Swan, Pakistan, d'on és originaria, l'educació femenina va ser prohibida durant l'ocupació Talibana; no ha sigut fins l'any 2009 que l'exercit pakistanès ha pogut garantir la seva educació amb el control militar.

D'altra banda, ha dit que, davant la hipotètica situació de trobar-se al davant del seu agressor amb una pistola, no dispararia. La seva resposta ha estat:

"És una cosa que vaig aprendre de Mahoma, el patrimoni que vaig rebre de Martin Luther King i de Nelson Mandela, la filosofia de la no-violència que vaig aprendre de Gandhi i la mare Teresa, el perdó que vaig aprendre del meu pare i de la mare".

Finalment, m'agradaria compartir amb vosaltres el poema A vegades és necessari i forçós   del poemari "La Pell de Brau" de Salvador Espriu. També m'agradaria convidar-vos a publicar un poema que us inspiri els valors de Malala Yousafzai.

A vegades és necessari i forçós

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

Internet gratis?

Davant el recent descobriment de com els governs vigilen als ciutadans, ens hem de preguntar, aquestes dades que han anat a parar els governs d'on venen?

La resposta són les grans companyies d'Internet (Mircrosoft, Apple, Google,...).  De fet, quan cerquem per Internet, mirem el facebook, pugem una foto a instagram o publiquem un tweet,  tenim la sensació de què és gratis; tanmateix, no és així.

Al realitzar les accions esmentades, estem donant tones d'informació molt valuosa a empreses que les utilitzaran, de ben segur, per a maximitzar els seus beneficis. Som unitats econòmiques a les que sostreure informació, volen conèixer els nostres hàbits de consum, orientació sexual, preferències religioses.... Tot per a poder oferir més valor afegit als seus anunciants i accionistes.

En conclusió, per a arribar a ser conscients de quin nivell d'exposició tenim a Internet, us deixo un documental que no té pèrdua, tot i que és llarg, val la pena.

Global citizen

Gràcies a les noves tecnologies, hem pogut observar la creació de nombroses iniciatives a Internet; aquestes,  a través de les xarxes socials i les webs són capaces de crear sinergies entre internautes i unificar moviments ciutadans.

En aquest sentit, ha nascut Global Citizen, una iniciativa de Global Poverty Project per a educar i incentivar als ciutadans a actuar davant la pobresa extrema, les desigualtats de gènere, l'educació o la pòlio. 

Per a fer aquest procés encara més engrescador, la web dóna punts als ciutadans per a veure vídeos, compartir el contingut, comprar productes de comerç just o participar en campanyes ciutadanes; amb aquests punts, es poden obtenir recompenses.

Reiventem-nos (II)

Reprenent l'anterior article, avui us mostraré diverses opcions de finançament col·lectives, aquesta modalitat s'anomena crowdfunding. El model consisteix en la recaptació de diners per part d'un artista/emprenedor/ONG... a través de la comunitat d'Internet a canvi de petits obsequis tals com (samarretes, dinars amb els creadors, mencions a les xarxes socials,...) segons la quantitat aportada.

La primera opció és Kickstrater una web de crowdfunding que des del seu inici ja ha recaptat més de $663 milions de dòlars de 4.3 milions de persones per a finançar 43.000 projectes creatius.

 En segon lloc, us proposo verkami , un web on els artistes publiquen el seu projecte i posen una meta, en aquest cas, si no s'arriba a l'objectiu, els mecenes, internautes, reben els diners que havien invertit.

Tercerament, hi ha lemonfruits, una plataforma similar a les anteriors, però amb la particularitat que en comptes d'obsequis, ofereixen accions.  


En quart lloc, tenim goteo una iniciativa similar a les esmentades anteriorment.

Així doncs, aqui teniu diferents opcions de finançament que espero que us serveixin per a engegar nous projectes.

M'agrada aprendre

Benvolguts lectors i benvolgudes lectores.

Avui m'agradaria compartir amb vosaltres un reportatge realitzat a Vallès Visió. Aquest, s'anomena M'agrada aprendre i tracta sobre iniciatives educatives.

Entre elles, hi ha la Coopeartiva d'Alumnes de Les Oliveres, de la qual formo part. 

Espero que el trobeu interessant :) 

Democràcia o Oligarquia?

Ètica, Política, Economia i Religió

Arran dels darrers esdeveniments succeïts en aquests anys, nombroses veus s’han alçat contra l’actual connivència entre les elits polítiques, financeres i religioses.

El llibre del senyor Puerto Ducet és un crit a la ciutadania on denúncia la moral dels polítics actuals que tenen la fórmula secreta per a poder auto justificar-se i seguir en la seva hipocresia. Aquesta fórmula es basa en la ferma creença de que la seva moral és la correcta i en el perdó dels pecats per part de l’Església.

L’actual govern Espanyol executa retallades duríssimes des de despatxos aïllats del mon real.

La seva hipocresia és tal que només escolten les veus dels cercles més afins als seus; formats per les elits financeres i religioses que tanquen un cercle relacional molt estret i amb escassa perspectiva de la realitat. 

Aquestes elits creuen que el poble és una massa de gent sense criteri a la que s’ha de conquistar cada quatre anys. Aquesta visió queda present en el nostre història “democràtica”, on només hi ha hagut quatre referèndums des del 1976. Aquesta xifra és ridícula comparada amb els nombrosos referèndums que hi ha a Suïssa on realment es confia en el bon criteri dels ciutadans i ciutadanes; cal destacar, per exemple, que els Suïssos i Suïsses han aprovat via referèndum una recent pujada d’impostos i s’han negat a augmentar les seves vacances.

Tanmateix, cal que incidim en quina és la moral d’aquestes elits. És la moral del capitalisme darwinià, de la creença fanàtica en el liberalisme econòmic més dur. Aquesta visió de la realitat xoca amb els principis de la Responsabilitat Social Empresarial  i la ètica bancària que va imperar fins als anys 90. A partir d’aquell punt, la visió a curt termini es va imposar; incentivant l’ús de productes financers especulatius a la manera americana. Aquest canvi, és el que, en gran mesura, ha portat al sistema Bancari Espanyols a la situació actual.

En relació amb la transició, és summament indignant  com ens van vendre gat per llebre. El que havia de ser una transició democràtica real va convertir-se en un maquillatge, que segueix sustentant les mateixes elits financeres i religioses.  Les elits que orbitaven al voltant de Franco van passar a orbitar al voltant del Rei.

Així doncs, ens trobem amb la pregunta de cap a on anem si els que ens dirigeixen no compten amb nosaltres?  Les generacions elitistes que estan en posicions importants avui en dia, van rebre formació dels Legionarios de Cristo i del Opus dei; aquestes, ja estan contaminades per la visió teocèntrica i classista de les organitzacions ensementades.

Aleshores, l’única via de salvació oberta per a poder canviar la democràcia actual és l’educació; l’educació en valors democràtics, socials, cooperatius i ètics. L’educació d’avui és el que marcarà la societat de l’endemà. Hem de prendre consciència de la importància de l’educació, ja que aquesta és el pilar fonamental del futur d’un país i d’una societat.

Finalment, podem concloure que aquesta revelació de l’Espanya “Post-Franquista” ha de ser un revulsiu per a tenir més consciència de què passa i què hem de fer per a canviar les coses i construir, entre tots, una democràcia real.

Vídeo del Singulars: 

Nosaltres, el poble

Democràcia, el govern del poble, és una pantomima o exercim el nostre dret de participar en els afers públics?

Si mirem el cas de Xipre, veiem com en un primer moment, la troika va voler imposar quitances als petits estalviadors per tal de recapitalitzar la banca; després de gran pressió ciutadana i del govern Xipriota,  la troika es va retractar i va exigir els esforços més importants als accionistes, grans fortunes i tenedors de deute sènior de les entitats insolvents. Aquest canvi, ha estat gràcies a l'esforç col·lectiu ciutadà que ha reclamat el que és seu, la sobirania del seu país.

Després d'observar com actuen els governs si la ciutadania és passiva, tenim el dret i el deure de pensar i actuar críticament, democràticament i pacíficament mostrant si legitimem o no el poder i les institucions.


via Flickr, autora yaiza jr

 La concepció de que al poble se l'ha de dirigir no és adient en els temps que vivim; tots i cadascun de nosaltres ens hem de sentir polítics, en el sentit que el què passa amb el país ens incumbeix a tots i a les futures generacions. Hem de prendre cartes en les decisions polítiques, exigir llistes obertes, més democràcia i transparència, incidint en l'estructura política per donar cabuda a les iniciatives ciutadanes.

Perquè al cap i a la fi, la societat la conformem dia a dia tots nosaltres amb les decisions que prenem.

Finalment, i convidant-vos a debatre i reflexionar, podríem dir que no sortirem d'aquesta crisi institucional sinó demostrem als polítics que només tenen el poder perquè nosaltres els hem legitimitat? Què hem d'educar a les futures generacions en valors d'economia social, ciutadania i democràcia per a ésser capaços de canviar el paradigma social i polític actual? Que sinó entenen als ciutadans com a iguals que se'ls ha de consultar i escoltar,  llavors estan pervertint la democràcia?

Una classe magistral

Recentment, he tingut el plaer d'assistir a una lliçó magistral. Però no una lliçó de matemàtiques o de castellà, ha estat una lliçó de "modus vivendis".

Perquè a vegades, els joves tendim a creure'ns els reis del mambo. I això no és així, per molt que ens ho sembli, només tenim una tercera part de l'experiència que tenen els nostres professors.

Quan avui, el nostre professor ens ha dirigit aquestes paraules, he pensat que havia de compartir-les amb tots vosaltres. El fet era que a la meva classe, hi havia hagut alguns estudiants que s'havien passat de llests. I ens ha dit a tots: En aquesta classe hi ha massa setciències... en aquesta vida, el primer que s'ha de ser és humil. I ser un "crack" en mates o català, no val res si no ets una bona persona. El vostre objectiu a la vida ha de ser, ser bones persones que aportin felicitat i alegria als que els envolten. I seguidament, ens ha preguntat que quants anys teniem?... 15 anys? Amb 15 anys no sabeu res de la vida.

Això per a mi, ha suposat una gran reflexió. Per que a vegades, al ser jove l'ego se't infla molt més ràpid i és important que algú amb seny i sentit comú i sobretot amb una gran vocació per ensenyar et mostri que si tan sols som esponges de coneixements i continguts però no ens formem com a persones, el camí que ens manca per recórrer pot ser erm i buit de valors.

Dedicat al meu apreciat professor,

Alexandre D. Codina.