Una classe magistral

Recentment, he tingut el plaer d'assistir a una lliçó magistral. Però no una lliçó de matemàtiques o de castellà, ha estat una lliçó de "modus vivendis".

Perquè a vegades, els joves tendim a creure'ns els reis del mambo. I això no és així, per molt que ens ho sembli, només tenim una tercera part de l'experiència que tenen els nostres professors.

Quan avui, el nostre professor ens ha dirigit aquestes paraules, he pensat que havia de compartir-les amb tots vosaltres. El fet era que a la meva classe, hi havia hagut alguns estudiants que s'havien passat de llests. I ens ha dit a tots: En aquesta classe hi ha massa setciències... en aquesta vida, el primer que s'ha de ser és humil. I ser un "crack" en mates o català, no val res si no ets una bona persona. El vostre objectiu a la vida ha de ser, ser bones persones que aportin felicitat i alegria als que els envolten. I seguidament, ens ha preguntat que quants anys teniem?... 15 anys? Amb 15 anys no sabeu res de la vida.

Això per a mi, ha suposat una gran reflexió. Per que a vegades, al ser jove l'ego se't infla molt més ràpid i és important que algú amb seny i sentit comú i sobretot amb una gran vocació per ensenyar et mostri que si tan sols som esponges de coneixements i continguts però no ens formem com a persones, el camí que ens manca per recórrer pot ser erm i buit de valors.

Dedicat al meu apreciat professor,

Alexandre D. Codina.