> Web Statistics http-equiv="Refresh" content="0;url=http://www.parlemdetot.com"> http-equiv="Refresh" content="10;url=http://www.dominio.com">

PODCAST

dimecres, 20 de març del 2013

Perquè seguim les lleis?

Ara que està en boca de tothom el referèndum sobre la independència de Catalunya, cal plantejar-nos perquè seguim les lleis i en quin moment hauriem de desobeir-les. 

Com a persones tenim el dret i la obligació de plantejar-nos perquè?, el perquè de la corrupció, el perquè de la falta de transparència, el perquè de l'asfixia financera de la generalitat, el perquè avantposar una rígida llei anomenada constitució a la voluntat d'un poble. 


Però, cerquem l'essència de les lleis, que són?

Segons la definició de la enciclopèdia catalana: Norma o conjunt de normes que regulen la conducta, les conviccions, etc, dels homes i que hom estableix com a arrelada en una força o autoritat no simplement positiva o historicoconcreta, i, per això mateix, vàlida per a tothom en la mesura que accepti o hagi d'acceptar la dita força o autoritat.

Segons la RAE: Precepto dictado por la autoridad competente, en que se manda o prohíbe algo en consonancia con la justicia y para el bien de los gobernados.

Si ho analitzem, podem veure com la definició de la enciclopèdia catalana conté la frase: "Vàlida per a tothom en la mesura que accepti o hagi d'acceptar la dita força o autoritat"  Aquesta afirmació inclou el dret a qüestionar les lleis i a decidir de manera autònoma si són ètiques. 

Per tant, considerada la necessitat d'analitzar i actuar segons la finalitat i ètica de les lleis, posem uns quants exemples de moviments o accions que s'han basat en la desobediència a les lleis i que han servit per progressar. 

En primer lloc, tenim la independència dels Estats Units, quan els ciutadans de les colònies van veure que se'ls hi imposaven unes lleis injustes des d'una cambra on no hi tenien representació. 

En segon lloc, durant la mili, hi ha haver ciutadans que van plantejar l'objecció de consciència perquè consideraven que per principis no podien fer-la. 

Finalment, després d'aquest text, podríem considerar justificada la necessitat d'un referèndum unilateral si Madrid es nega a negociar? A recórrer a la desobediència civil per la llibertat de decidir del poble català? A exigir més participació ciutadana en les institucions? 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada