CRISIS

Crisi crisi crisi, això és el que sentim i veiem dia rere dia als nostres medis.

Però realment , la paraula crisi no ha de tenir una connotació negativa, en grec, crisis significa canvi i canvi implica sortir de la zona de confort en que estem establits i això és incòmode per a tothom; estats, empreses, famílies i persones en la individualitat.

Hi ha molts tipus de crisis; crisis nervioses, espirituals, econòmiques, familiars, personals etc... Però realment, encara que ara per ara estiguem immersos en una gran crisi econòmica, també tenim una crisi encara més important i transcendent a nivell d’un futur i d’un present. Aquesta crisi, és la crisi de valors que patim les generacions actuals i les posteriors.

Des del crack del 29 del segle passat, hi ha hagut diverses crisi econòmiques però mai tan importants i no tan profundes com l’actual.

Per tant, permeteu-me fer una petita sinopsis de la nostra famosa crisi econòmica. 

Després de molts anys de sobre endeutament generalitzat, el deute, passa factura ara als governs, empreses i famílies. En els últims 13 anys les famílies, els estats i les empreses han viscut de crèdit estirant més el braç que la màniga. Ara estem apropant-nos a un col·lapse.

 L’any passat el govern Espanyol, desorientat, va anar a la city per mantenir reunions amb els inversors, banquers i assessors com ho havien de fer per reduir el diferencial.

A partir del 2008, els creditors van veure que tothom s’havia endeutat massa i que potser no podrien tornar tots els diners. La por va envair els mercats i la prima de risc es va disparar. El mercat del deute va passar de ser un mercat segur a un mercat d’especuladors.

Això implica, que els governs de tot el món estan desorientats i sense saber que fer envers les tempestes bursàtils.

Però ara parlem, de la crisi de valors, la gran oblidada. Valors com l’esforç, la constància o l’emprenedoria s’estan perdent entre les generacions més joves.

Fins fa poc, un paleta cobrava més que un metge i per tant, els joves meravellats per la bombolla immobiliària, van decidir que perquè trencar-se les banyes estudiant una carrera universitària si ficant-se en el mon de la construcció podrien cobrar igual que un llicenciat.

Aquesta situació va comportar que l’índex d’abandonament escolar fos molt elevat i de fet, des de fa dècades, l’índex d’abandonament escolar Espanyol és un dels pitjors a nivell Europeu.

Si no tenim estudiants i joves motivats per el que fan, encara que vulguin fer graus o batxillerats, han de fer el que fan perquè els impulsa i els motiva i no pas per la manca d’esforç.

Els joves d'avui hem de trobar els incentius que ens permetin avançar i millorar la societat. Incentius basats en l'esforç, en la imaginació, en la solidaritat, en la capacitat d'innovar i sobretot en la il·lusió pel futur. Un futur que pot semblar incert, però que depèn de nosaltres. Hem de ser positius i pensar, que encara que ens sembli que no podem fer-hi res... Si que podem!