Al 1970 l'economia va començar a reduir el seu creixement, els governs van decidir endeutar-se per tal de poder continuar creixent a el ritme que volien sostenir. El curiós és que aquesta moda va expandir-se a tots els estats i això va generar una dependència de crèdit, com un drogoaddicte amb les drogues, els governs estaven enganxats al crèdit i els bancs i caixes també estaven enganxats a deixar diners a un tipus d'interès barat, cosa que va produir que les families i empreses és pensessin que eren més rics del que realment eren i per tant tots vàrem viure per sobre de les nostres possibilitats. Llavors, si aquest sistema era el predominant en la política econòmica mundial, no és d'estranyar que els països que considerem més rics siguin els que més deute.
Fins l'any 2008 el deute espanyol es pagava igual que el deute alemany, però, en aquell any els bancs i creditors van veure que era possible que els deute no es tornessin i a partir de llavors, el mercat del deute va deixar de ser un mercat segur per a passar a ser d'especuladors i a ser un gran maldecap.
http-equiv="Refresh" content="0;url=http://www.parlemdetot.com">
http-equiv="Refresh" content="10;url=http://www.dominio.com">
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada