Hiperconectats o solitaris?

Avui en dia, esperem més de la tecnologia que dels altres? 

El mon tecnològic i virtual ens ofereix tres il·lusions que mouen moltes persones a una dependència tecnològica: 

-  No volem estar mai sols; el concepte de saber estar sol, està infravalorat actualment, la capacitat de poder estar tranquil·lament sol és molt important. La gran majoria de persones quan estan sols tenen la necessitat d'agafar el seu smartphone i comença a xatejar, fer ús de les xarxes socials etc...

- Tenim la sensació que en la vida real no ens escolten, i per això, ens sentim atrets per la idea de que en el món virtual podrem difondre els nostres pensaments automàticament a moltes persones.

-  I per últim, ens permet centrar la nostre atenció allà on volem; és a dir, ens permet evadir-nos de la realitat. 

Així mateix, el fet de xatejar i no pas parlar, ens permet mostrar-nos tal i com nosaltres volem mostrar-nos, amb això vull dir que mentre xatejes, pots esborrar i reeditar tants cops com vulguis: en canvi,  en mig d'una conversa verbal, no pots pas controlar tot el que dius. 

En conclusió, hi ha d'haver un canvi en el paradigma mental de la nostre societat. És temps de tornar a parlar els uns amb els altres. Hem d'aprendre a estar sols, perquè la solitud ben entesa, t'aporta moments de reflexió i calma necessaris, ja que sinó, només sabran com estar hiperconectatdament solitaris. 

Això sí, no us penseu pas que vaig en contra de la tecnologia, ben al contrari. La tecnologia és una de les majors i més versàtils coses que hi ha, ben usada, podem fer-la servir per enriquir el nostre dia a dia i millorar-nos. Però, d'altra banda, també pot ser la llavor d'una societat futura on la parla i interacció entre humans passi a ser cosa del passat.