http-equiv="Refresh" content="0;url=http://www.parlemdetot.com">
http-equiv="Refresh" content="10;url=http://www.dominio.com">
Des dels inicis dels temps; els governs, règims, monarquies i representacions dels poder en general han utilitzat la por en benefici propi.
Durant els moments de crisi o estats d'emergència, els poderosos han fet ús de la por infligida al poble per a poder fer polítiques que d'altre manera haguessin sigut impossibles d'implantar. Això es deu al fet de que en un moment de crisi o emergència, les persones és preocupen més pel seu aliment i subsistència diaris que no pas per vetllar pels seus interessos i drets, això és totalment lògic, però permet que durant aquests períodes de temps, hi pugui haver un retrosses a nivell de drets i llibertats que han costat molts anys i lluites d'aconseguir.
La por es pot infligir en tres estats de shock:
- El primer, és el de la guerra o desastre, el factor desencadenant de l'estat d'emergència o crisi.
- El segon, és el del shock econòmic. Aprofitant el moment de crisi i desencís de la població es prenen mesures que destrossen a la gent del poble i afavoreixen a minories oligàrquiques. A tall d'exemple, Gorbachov a la Unió Soviètica va practicar un capitalisme d'amics, ja que va privatitzar moltes empreses públiques a preus irrisoris enriquint una minoria oligàrquica, mentre la gran part de la població estava en la pobresa.
- El tercer, és l'estat d'implantació forçosa. Si les mesures econòmiques desperten un malestar a la gran part de la societat i aquesta es mostra contrària. Els governs i règims, usen la violència i tots els recursos disponibles per tal d'acabar amb els moviments reivindicatius. Com a exemple, Pinochet i Videla van fer desaparèixer milers d'opositors al règim just després de la pressa de poder, torturant-los i matant-los.
En conclusió, podríem extreure que encara que ens trobem en uns moments de crisi actualment, no podem permetre que mitjançant la por, perdem les nostres llibertats i drets adquirits.
Mentre que; els governs continuïn rescatant bancs i deixen impunes als seus gestors que han cobrat primes per portar entitats rescatades a la ruïna, polítics corruptes que han sortit impunes o han estat indultats de casos judicials i han tornat a exercir, malversacions de diners a tort i a dret com l'aeroport de Castelló que encara no hi ha volat cap avió, i tantes altres qüestions injustificables que escoltem cada dia als diaris.
La Naomi Klein acaba a "La doctrina del shock" amb una frase que em fa pensar molt. Diu que finalment ens tornarem "immunes" a la por, al shock i que aleshores serà quan podrem alçar-nos. No sé si realment aquesta immunitat és positiva, no sé si ens hem de tornar insensibles a les injustícies, a les guerres, a les morts, a les amenaces.. penso que tot al contrari, que ens ha de servir per enrabiar-nos molt, per emprenyar-nos i per adonar-nos que aquesta minoria ens necessita per tenir poder i, en canvi, nosaltres tenim la sort que podem sortir-nos-en sense ells. No podem permetre que aquests "shocks" ens deixin adormits com a societat, sinó que hem d'aprofitar tota la seva força per lluitar-hi. Només fa falta que ho veiem, que en siguem conscients. És per això que m'agrada especialment aquest documental (i suposo que quan pugui llegir-me'l, encara més el llibre en què es basa), perquè em fa qüestionar coses que fins ara no m'havia qüestionat i obrir els ulls a la gent és una feina que no té preu.
ResponEliminaAixí que em sumo al teu missatge: "No ens deixem endur per la por" i endavant! Felicitats com sempre, Àlex! :)